Líbia, estancada en la guerra sis mesos després de la revolta

Bengasi.La prudència mana a les declaracions polítiques dels representants del govern rebel libi agrupats al Consell Nacional de Transició (CNT). Ningú s'atreveix a aprofundir sobre els camins i les formulacions polítiques del que anomenen la "Líbia lliure" ( Libia Al Hurra ). Només cau una pluja contínua de consignes i propòsits genèrics com la democratització del país, el repartiment de la riquesa de l'explotació del petroli o la denúncia dels crims del règim de Muammar al-Gaddafi. El cap de l'executiu rebel, Mustafà Abdel Jalil, va anunciar dimarts passat la suspensió dels quinze ministres del CNT al·legant "errors administratius" comesos durant la gestió del govern provisional. A l'espera de formar nou executiu, hi ha profundes discrepàncies internes sobre quins han de ser els objectius del govern rebel. El 28 de juliol, el líder dels rebels, Abdel Fatah Younis, va ser assassinat en estranyes circumstàncies quan es dirigia a Bengasi a donar resposta a una reunió sobre l'estat de la línia del front. Diferents versions assenyalen que va ser assassinat per faccions rebels que sospitaven sobre contactes entre Younis i Gaddafi, però el CNT manté que va ser mort per infiltrats a les tropes rebels.

Orgull militar

Els representants de l'estat nascut arran de la revolta antigovernamental del 17 de febrer a Bengasi, avui la capital provisional, expliquen amb més eloqüència la situació militar que no pas les dificultats que tenen a concretar els objectius concrets del seu govern. Superada la línia de front de la ciutat d'Ajdabia (a 240 quilòmetres al sud de Bengasi), els combats des de la zona est se centren a alliberar definitivament la ciutat petrolera de Brega, que ha canviat de bàndol en incomptables ocasions des de l'inici de la guerra. En aquest indret, la línia de front es troba enquistada des de fa mesos i deixa enrere ciutats fantasma. Malgrat aquesta situació, Haag Frag Iassen, representant del CNT a Tubruq, a l'est del país, és optimista i afirma que el front de Brega "està a punt de ser reconquerit" i que els rebels es troben en disposició de donar l'empenta final a l'ofensiva contra l'exèrcit oficial.

Discrepàncies internes

Sobre les divisions al govern rebel i les repercussions de la mort de Younis, el membre del CNT Mohammed Asid Fattah reafirma la solidesa del consell. "Sóc família del general, tots ens trobem afectats i tristos pel seu assassinat, però seguim donant suport al Consell Nacional. En això no hi ha marxa enrere", afirma Asid Fattah, membre de la mateixa ètnia que l'exlíder rebel, els obeidat. Els warfallah i els obeidat són dos dels grups ètnics més influents a Líbia, d'entre la vintena que es compten al territori. En esclatar la revolta, els obeidat inicialment van donar-hi suport, però, tot i així, regna la desconfiança sobre la determinació de les tribus, que ancestralment es consideren còmplices del gaddafisme. El mateix general Younis havia estat el número 2 de Gaddafi abans de la revolta. L'estructura social a Líbia, estat relativament petit i sense mobilitat social, està molt condicionada per l'opinió i el poder de les tribus. "Representen el poder real al país, i no crec que els joves del 17 de febrer puguin canviar aquesta dinàmica", assegura Eman, una mestra de matemàtiques de Bengasi.

A la rebatejada plaça de la Llibertat de Bengasi, on cada vespre es reuneixen els rebels de la ciutat, diferents fotografies del General Younis recorden el líder mort enmig de les diferents parades de souvenirs, associacions de joves i artistes. Abdelah, un conductor de camions d'Ojlah, al sud-oest del país, passa els vespres lluny de casa mentre espera "que s'acabi Gaddafi i puguem començar de nou".