És 29 de novembre, dilluns. El dia abans hi ha hagut eleccions al Parlament, les que sempre se li donen millor a ERC. A Barcelona, els independentistes també s'han ensorrat (6,5% dels vots). Jordi Portabella -el cap de llista més veterà a la capital el 22-M i que al 2007 va decidir quedar-se fora del govern municipal després d'una reculada que, malgrat tot, només li va costar un regidor- reacciona ràpid. L'endemà té clara l'estratègia. Cal sumar l'independentisme o el risc de quedar molt tocat (o fins i tot fora de l'Ajuntament com al període 1983-1995) és evident.
Obre converses amb Solidaritat, que no va arribar al 3% dels vots, i amb Reagrupament, que just va superar l'1%. I fins i tot amb la CUP, que ja tenia decidit participar en solitari amb una proposta radicalment allunyada de les formacions tradicionals. Portabella suma a Reagrupament -marcant el camí a molts altres candidats d'ERC- i, després de negociacions vodevilesques, també a Joan Laporta i la seva Democràcia Catalana sota el paraigua Unitat per Barcelona. L'èxit és doble: Laporta fa creïble la suma i, a més, clava un cop dur a Solidaritat, que perd el reclam electoral i evidencia tensions internes. ERC reduïa l'atomització de l'espai independentista però no l'eliminava. Solidaritat i la CUP no tenen possibilitats de ser a l'Ajuntament, però la seva presència no deixa de ser un contratemps.
Ara Portabella té davant seu un repte encara més difícil que bastir una coalició atractiva. Vol condicionar la llista més votada i ser al govern de la ciutat, cosa amb què somia especialment Laporta, que s'ofereix com a polític "de gestió". I Portabella i els seus socis només preveuen que CiU sigui la llista més votada. Els tripartits (que ERC va integrar entre 1995 i 2007) són fruita prohibida, i més amb els companys de viatge triats.
El reclam de la Barcelona capital d'estat és, com en tota campanya independentista, recurrent, però Portabella no vol que el seu programa el monopolitzi el sobiranisme i procura que Laporta i Reagrupament no en desdibuixin el seu flanc esquerrà. Ahir en la presentació del seu extens programa, que va fer a l'aire lliure davant les Cotxeres de Sants, va assegurar que la seva candidatura és la que millor recull l'esperit de la manifestació del 10-J contra la retallada de l'Estatut al TC i de la consulta del 10-A. Però també va insistir en la promesa de crear 50.000 llocs de treball i en la millora dels serveis socials i la qualitat ambiental reduint, per exemple, el trànsit al centre quan els índexs de contaminació siguin més alts. Poc abans havia presentat un pla de xoc d'ajuda a les famílies monoparentals.
La prioritat és monopolitzar el vot independentista impedint fugues a altres formacions (també a ICV-EUiA ara que el seu candidat, Ricard Gomà, també en reclama) i fer-se un lloc entre Xavier Trias i Jordi Hereu. El socialista redueix distàncies amb CiU polaritzant més del que era de preveure la campanya. Sever, Portabella va advertir que la seva paciència s'acaba i, com a ultimàtum, va anunciar que si Trias i Hereu no deixen enrere la picabaralla i no fan propostes serà molt més "incisiu" en les crítiques.
De la sort que tingui Portabella el dia 22 en depèn també, en bona part, el futur d'ERC i per això els sentiments envers la seva candidatura no són unànimes en el partit. De moment, cap enquesta li dóna més de quatre regidors, però ha aconseguit transmetre certa sensació d'optimisme. Esquerra espera que els seus electors tradicionals n'hagin tingut prou amb el càstig del 28-N, però ja donarien per bo mantenir 1.200 regidors dels 1.600 del 2007. Si Portabella té un resultat bo o molt bo (cinc o més edils) pot aspirar a tot al congrés de la tardor d'ERC -sempre s'ha sentit poc reconegut en l'àmbit nacional- i fronts independentistes com el de Barcelona es voldran reeditar com la millor via ja a les generals del 2012 i deixant enrere l'estratègia de l'esquerra nacional, que va sustentar els tripartits a la passada dècada.
Els candidats metropolitans d'ERC, que arreu han tancat pactes similars -l'Hospitalet, on Reagrupament va coalitzada amb Solidaritat i els republicans amb Els Verds, és l'excepció més notable-, es resignen a lligar la seva sort a Portabella. Molts dels seus votants estaran més al cas de la campanya barcelonina que de la del seu municipi. El 22-M es decideix el model per Barcelona, però també el rumb de l'independentisme.
