L'islamisme es fa fort amb la Primavera Àrab

BARCELONA.Tot i que no va jugar un paper protagonista en l'inici del les revolucions que s'han endut les dictadures de Tunísia, Egipte, Líbia i el Iemen -i que encara fan trontollar el règim sirià-, l'islamisme polític està capitalitzant la Primavera Àrab. Després del triomf d'Ennahda a Tunísia i del Partit de Justícia i Desenvolupament a les eleccions marroquines de divendres, els Germans Musulmans -formació prohibida sota el règim de Mubàrak- s'entreveuen ara com a guanyadors dels comicis que ahir van començar a Egipte.

El suport de la classe mitjana-baixaVots de funcionaris, artesans i petits comerciants

El triomf electoral dels islamistes moderats a Tunísia i el Marroc respon al suport de sectors de la classe mitjana i mitjana baixa, com ara funcionaris, professorat, artesanat o comerciants, i petits empresaris que arrosseguen un cert vot popular, obtingut sobretot gràcies a les xarxes de beneficència.

"L'onada verda a tota la regió es basa en aquests sectors de classes mitjanes-baixes", destaca Maati Mounjib, investigador del Centre d'Estudis Africans de Rabat. La composició social dels Germans Musulmans d'Egipte també es basa en intel·lectuals i petits empresaris.

Un programa per moralitzar el capitalismeLiberalisme econòmic amb un toc social

A tota la regió els islamistes volen aparèixer com una força compatible amb la democràcia, preocupada per la justícia social, que defensa la igualtat d'oportunitats, el dret a la salut i l'educació i que combat la corrupció.

"La majoria defensen el liberalisme econòmic amb un cert grau de cobertura social, però també hi ha sectors influenciats pel socialisme", explica a l'ARA l'analista sirià Salam Kawakibi, de l'Arab Reform Initiative de París. "Però és important explicar que al si dels moviments islamistes hi ha tendències polítiques, econòmiques i socials diferents, i que no es pot caure en la trampa de la simplificació posant-los a tots al mateix sac", afegeix.

Per l'analista egípcia Nadine Sika, professora de ciència política a la Universitat Americana del Caire, "el programa econòmic dels Germans Musulmans és neoliberalisme pur, ja que defensa el comerç internacional, les inversions estrangeres directes i l'empresa privada".

Una veu que reivindica el canviLes raons de l'onada verda en la Primavera d'Àrab

Si les revoltes han expressat el desig insaciable d'un canvi, els islamistes són la força política organitzada que més clarament representa l'extrem oposat als règims que han funcionat fins ara.

"Els islamistes d'Ennahda no eren l'única força d'oposició a Ben Ali, però sí la més arrelada. No s'ha d'oblidar que el futur primer ministre, Hamadi Jebali, es va passar 15 anys a les presons de la dictadura", explica Rachida Neifar, professora de dret constitucional de la Universitat de Tunis. En el cas del Marroc, el triomf de Justícia i Desenvolupament és el del partit que, dins els marges autoritzats pel règim de Mohamed VI, apareixia com la formació més alternativa.

A més, els islamistes es beneficien del fet que durant dècades els pobles de la regió han viscut sota el jou d'elits governants que han volgut marginar la religió i s'han col·locat als ulls de les potències europees i els Estats Units com a baluards contra l'islamisme. Apareixen com una força independent de les grans potències i que encarnen l'orgull nacional en el procés revolucionari. Les divisions al si de l'esquerra i la falta de maduresa dels partits laics també jugen al seu favor.

L'ambigüetat en el programa socialDiscurs democràtic i pràctiques confuses

Ennahda va posar com a cap de llista a Tunis una doctora en farmàcia que no porta vel. Tot i recordar per activa i per passiva que no pensen tocar el codi de la dona, el més avançat de la regió, la mateixa candidata va dir fa unes setmanes que les mares solteres són "una vergonya".

Nadine Sika ho expressa en el cas dels Germans Musulmans de la següent manera: "Creuen que la llei islàmica ha de ser la font de dret a Egipte; el seu principal eslògan és «L'islam és la solució» a tots els problemes sociopolítics i econòmics. No són clars sobre els drets de les dones i les minories, tot i que accepten una quota femenina al Parlament".