L'italià Draghi es perfila per liderar el BCE
El BCE ha d'estrenar president a la tardor. L'italià Mario Draghi, el més ben situat per ocupar el càrrec, encara s'ha de guanyar el favor d'Angela Merkel, que recela de la seva política inflacionista.
Berlín.Tots els camins duen a Roma. També els que marquen el destí del Banc Central Europeu (BCE). A partir de l'1 de novembre hi ha d'haver nou president a l'entitat emissora i qui té més opcions de succeir Jean-Claude Trichet en el càrrec és Mario Draghi, governador del Banc d'Itàlia. Que un home provinent d'un país de la UE profundament endeutat sigui proposat com a guru salvador de l'euro aixeca, com a mínim, escepticisme en l'economia més forta del club dels 27. Alemanya, de moment, no posa bastons a les rodes en la cursa de Draghi per la successió de Trichet, però el poc entusiasme mostrat fins ara per la cancellera, Angela Merkel, exigeix revisar quins altres candidats optaran aquesta tardor a presidir el BCE. El luxemburguès Yves Mersch i el finlandès Erkki Liikanen també apareixen a les travesses. Aquest segon, però, topa amb les poques possibilitats que hi ha que Finlàndia mostri interès a ajudar-lo per guanyar el favor d'Europa, sobretot després del revés que ha suposat per a l'europeisme l'ascens de la ultradreta en les últimes eleccions al país.
El principal defecte de Draghi sembla que és el seu passaport. ¿El futur cap del BCE, una institució conservadora modelada sota el patró antiinflacionista del Bundesbank, hauria de venir d'un país amb una cultura d'inflació tan diferent de l'alemanya? Això costaria d'explicar als votants alemanys i Merkel ja està prou escaldada després d'haver perdut tres eleccions regionals aquest any. No és estrany, doncs, que el govern alemany no hagi fixat oficialment cap posició sobre el relleu de Trichet.
Sense opcions alemanyes
Sobre la qualificació experta de Draghi i sobre la seva defensa per l'estabilitat de preus no hi ha cap dubte, però Merkel encara no està convençuda d'apostar per un representant d'un país perifèric per succeir Trichet. És segur que des que al febrer Axel Weber va anunciar per sorpresa que plegava del capdavant del Bundesbank i va renunciar a optar a la presidència del BCE -quan n'era el màxim favorit-, Alemanya s'ha quedat sense candidat propi i va camí de resignar-se a donar suport a Draghi. A canvi d'acabar aprovant l'elecció del banquer italià, però, Merkel reclama revaloritzar el rol del cap dels economistes del BCE, Jürgen Stark. Fins i tot es podria fer lloc a un representant alemany en alguna altra posició de lideratge a la UE.
L'equilibri que s'ha de mantenir entre països grans i petits de la zona euro redueix les alternatives reals per rellevar Trichet. Dels sis membres del Comitè Executiu, que són escollits pel Consell Europeu per majoria qualificada, dos corresponen a estats petits. Alemanya (Stark), França (Trichet), Itàlia (Lorenzo Bini Smaghi) i Espanya (José Manuel González-Páramo) ocupen els altres quatre. Si Luxemburg o Finlàndia entren als càrrecs de direcció, serien tres els països petits adjudicats. Ara són representants d'aquest grup Portugal, amb el vicepresident Vitor Constancio, i Àustria, amb Gertrude Tumpel-Gugerell, que al maig esgota el càrrec i serà substituïda pel belga Peter Praet. França, amb la retirada de Trichet hi deixaria d'estar representada, però l'opció Draghi solucionaria aquest inconvenient perquè mentre l'italià passaria a dirigir el Banc Central, la cadira d'Itàlia al Comitè Executiu seria cedida a França i tot quedaria equilibrat de nou.
Un italià aixeca sospites
Merkel manté el silenci, poc convençuda que amb l'hipotètic ascens de Draghi coincideixi amb una vicepresidència del BCE encara en mans d'un altre país perifèric, en aquest cas Portugal. Tot i això, amb la boca petita, el govern alemany ja ha admès que l'opció de Draghi es podria arribar a acceptar per la bona reputació del banquer. Amb 63 anys, aquest professor d'economia i director del tresor italià del 1991 al 2001 es va guanyar un estatus internacional durant la crisi com a president del Consell d'Estabilitat Financera.
Malgrat el seu perfil ben diferenciat de la política del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, la nacionalitat de Draghi el penalitza, així com altres ombres del seu currículum. Entre aquestes ombres, la seva etapa entre el 2002 i el 2005 a l'entitat nord-americana Goldman Sachs, sospitosa d'haver ajudat Grècia a camuflar la seva muntanya de deutes.
Els seus molts valedors emfatitzen, però, que l'opinió de Draghi respecte a la crisi europea és més prussiana que mediterrània. Ha exigit més normes a l'eurozona per encoratjar els estats membres a fer més reformes, reduir el deute i la burocràcia estatal i millorar la productivitat, en una línia força allunyada de la del govern italià.
Un exemple per als països del sud
Tot buscant la complicitat d'Alemanya, Draghi va criticar fa uns dies la política monetària "encara acomodatícia" a Europa, fins i tot després que s'hagin apujat els tipus d'interès, i va fer una ferma defensa al control de la inflació.
També ha elogiat Alemanya com "l'exemple a seguir per altres països" i ja s'ha guanyat que el govern alemany es repensi si no és una bona idea confiar en un home perifèric per convèncer el sud d'Europa que no hi ha alternatives viables a les polítiques austeres que es proposen des de Berlín.
