Brussel·les.El banquer italià Mario Draghi, l'home que la cancellera alemanya, Angela Merkel, no volia com a candidat per presidir el Banc Central Europeu (BCE), cada dia està més a prop de substituir Jean-Claude Trichet. Els ministres de Finances de la Unió Europea van acceptar ahir la recomanació de l'Eurogrup per proposar formalment Draghi com a president del BCE a partir de l'1 de novembre, quan acaba la legislatura del francès.
Tenint en compte que la decisió va ser unànime, tothom dóna per fet que en la pròxima cimera europea del 24 de juny, els Vint-i-set escolliran formalment el que ara és el president del banc central italià com a màxim responsable de l'entitat bancària europea. "Mario Draghi serà un digne successor de Trichet", va dir ahir el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker. Una opinió que només repeteix amb la boca petita Angela Merkel. La cancellera alemanya volia que la cadira fos per a l'expresident del Bundesbank Axel Weber, que va renunciar a postular-se per voluntat pròpia. Merkel, que fa uns dies va elogiar "la cultura de l'estabilitat de preus" de Draghi, no veu amb bons ulls que l'italià es mostri favorable a les pujades de tipus d'interès.
Per evitar de totes totes que Draghi accedís al BCE, la cancellera alemanya fins i tot va intentar, fa un parell de setmanes i a través de la premsa en una entrevista a Der Spiegel , proposar l'italià com a successor de Dominique Strauss-Khan al capdavant de l'FMI, quan la indisposició del francès encara es basava simplement en el fet que seria el candidat del Partit Socialista als comicis francesos.
Tot i que molts experts financers valoren molt Draghi, Merkel és molt conscient que els seus electors potser no veuen amb bons ulls que un economista d'un dels països més endeutats de l'eurozona dirigeixi el BCE, el màxim òrgan de vigilància de l'euro amb seu a Frankfurt. Draghi, de la branca keynesiana i alumne de l'escola italiana econòmica de Federico Caffè, és un especialista a apagar focs. De la seva biografia en destaca que es va fer càrrec del banc central italià quan havia perdut tota la credibilitat per les actuacions poc ortodoxes del seu predecessor, Antonio Fazzio.
