En només deu anys, Salt ha patit una transformació social difícil de digerir, que mereixeria l'atenció del nou president. L'arribada de més de 10.000 immigrants al llarg de la dècada ha canviat la fisonomia del municipi i n'ha modificat les estructures socials, una sacsejada constatada en altres ciutats del país. Segons les dades del padró municipal del 2009, un 41,77% dels 29.985 habitants de Salt són immigrants. Una cinquantena de nacionalitats conviuen en només 6,6 km de superfície.
La nova realitat social ha provocat puntuals problemes de convivència, que van arribar al seu punt àlgid el febrer passat, amb enfrontaments entre grups d'autòctons i d'immigrants, els uns reclamant més mesures de seguretat i els altres acusant-los de racistes. Van ser dies de tensió, amb manifestacions per part dels dos col·lectius que fins i tot van interrompre un ple municipal.
La majoria dels immigrants de Salt es concentren a l'eixample. És la mateixa zona que va acollir la primera onada migratòria, plena de construccions precàries fruit de l'especulació urbanística del franquisme. Aquells pisos barats, que els primers inquilins van deixar lliures, han resultat idonis per als immigrants del segle XXI. Com en altres municipis amb un elevat índex d'immigració, han proliferat els locutoris i les carnisseries halal , les escoles han esdevingut mosaics de cultures i els carrers s'han omplert de diversitat. La nova estampa ha exigit una reacció de l'administració. L'última iniciativa que ha tirat endavant el consistori ha estat sol·licitar al govern central tenir poder de decisió en els processos d'arrelament i reagrupament familiar, de manera que pugui emetre informes vinculants negatius en els casos d'immigrants incívics.
La de Salt és una societat acollidora, que ha d'afrontar novament el repte d'integrar. El municipi, amb el suport del teixit associatiu, mira endavant. De motius no n'hi falten. L'activitat cultural i el nou hospital són arguments a favor seu.
