REFORMES LA FI DE LES CAIXES
Crònica 26/01/2011

L'obra social de les caixes: 482 milions d'euros en joc

Les caixes d'estalvi catalanes es van comprometre a destinar 482 milions d'euros a la seva obra social durant el 2010. Només el pressupost de La Caixa ja ascendia a 430 milions d'euros.

A. Carbonell / I. Pujol / à. Font / E. Freixa
3 min
CECA, CatalunyaCaixa

Barcelona.La crisi econòmica ha erosionat el negoci de les caixes i n'ha reduït els beneficis. Com a conseqüència, les dotacions d'aquestes entitats a la seva obra social també han minvat amb força. Amb l'excepció de La Caixa, que pràcticament manté el seu pressupost per a l'obra social, que és de 430 milions d'euros, la resta de caixes d'estalvi catalanes -CatalunyaCaixa, Unnim, Caixa Penedès i Caixa Laietana- han retallat de mitjana un 60% les dotacions pressupostades per a les seves fundacions des del 2008. Segons les dades de la CECA, les caixes catalanes es van comprometre a destinar 482 milions d'euros a l'obra social durant el 2010.

Les caixes, que són entitats sense ànim de lucre -a diferència dels bancs, que són propietat dels seus accionistes-, han de destinar el 50% del seu benefici a reserves per assegurar la seva liquiditat i solvència. L'obra social pot absorbir fins al 50% restant, però, de mitjana, les caixes destinen entre un 20% i un 25% d'aquest excedent a les seves fundacions. Els 483 milions d'euros que van pressupostar les caixes catalanes per a l'obra social el 2010 superen, per exemple, el pressupost de Cultura i Esports de la Generalitat, que l'any passat va ser de 453 milions. També és superior al que es destinava a atendre la gent gran amb dependència, 445 milions.

De fet, durant més d'un segle l'obra social de les caixes, de la mà de les administracions públiques i institucions benèfiques, ha contribuït a finançar equipaments sanitaris, educatius, culturals, socials i d'oci.

No totes les entitats han retallat amb la mateixa intensitat la seva obra social. La fundació de CatalunyaCaixa ha estat la més perjudicada per la retallada. Ha vist reduït el seu pressupost en un 68,5% des de l'esclat de la crisi el 2008. L'obra social de Caixa Penedès i Unnim han perdut al voltant d'un 45% dels seus recursos, mentre que el pressupost de la fundació de Laietana és ara un 33% més baix.

Fonts del sector financer assenyalen: "Passi el que passi amb la reestructuració del sector, l'obra social no es tocarà, ja que és una de les coses que estan garantides". Les mateixes fonts expliquen que el Banc d'Espanya no interferirà en aquest tema i que el Govern no permetrà que les caixes d'estalvi es desentenguin de la "lleialtat amb el seu territori d'origen".

Menys optimisme

No obstant, altres fonts de l'àmbit de l'obra social consultades no són tan optimistes. Recorden que la crisi econòmica ja ha provocat una retallada de les dotacions per a l'obra social i asseguren que el sector està a l'expectativa de conèixer com pot afectar la reforma exigida pel govern espanyol en aquest àmbit.

El cert és que el pla de bancarització i nacionalització d'entitats financeres traçat dilluns per la vicepresidenta Elena Salgado (que té a la tardor l'horitzó final de la metamorfosi financera) no concreta què passarà amb l'obra social de les caixes d'estalvi en el supòsit que es transformin en bancs. La nova llei de caixes aprovada al juliol preveu que aquesta activitat es mantingui sota el paraigua d'una fundació, que al mateix temps controlaria un mínim del 50% del capital del banc. El que no s'estableix és un percentatge dels beneficis que s'haurien de destinar a l'obra social, cosa que podria acabar derivant en una retallada de les dotacions.

La Caixa, una de les fundacions europees amb més pressupost, té com a principals branques de la seva obra social els programes socials, de medi ambient i ciència, culturals i els programes d'educació i recerca. De totes aquestes iniciatives destaca el programa de beques de l'entitat, els programes d'inclusió social i equipaments com els CosmoCaixa i el CaixaForum.

CatalunyaCaixa, l'entitat sorgida de la fusió de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa, té com a vaixell insígnia de la seva obra social la Pedrera. Caixa Catalunya va comprar el singular edifici modernista creat per Antoni Gaudí per 900 milions de pessetes (5,41 milions d'euros) l'any 1986. Els programes per a cuidadors de persones dependents, de lloguer social i l'Hospital Sociosanitari Caixa Catalunya de la Vall d'Hebron són alguns dels referents més recents de l'entitat.

Per la seva banda, Caixa Manresa va impulsar la Fundació Alícia, un centre dedicat a la investigació tecnològica en cuina i la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic que també té com a valedors a Ferran Adrià i Valentí Fuster.

Solvència

Dilluns la ministra Salgado va anunciar que obligaria les entitats financeres a elevar el seu nivell capital bàsic al 8%, però deia que aquesta ràtio seria superior per a les caixes. Aquestes últimes temen ara que se'ls exigeixi que aquest indicador de solvència arribi al 8,5%, segons informa Efe.

stats