El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, vol convèncer els aliats occidentals per bombardejar les instal·lacions nuclears iranianes. Londres donaria suport a Washington en cas d'atac. Riad i altres capitals del golf Pèrsic sospiren perquè algú destrueixi el poder militar de Teheran. Però l'obsessió de Netanyahu cap a l'Iran no la comparteixen ni l'exèrcit israelià ni els serveis d'intel·ligència de l'estat hebreu, que valoren els efectes negatius de l'atac en un Pròxim Orient ja prou inestable per la situació que viu l'Iraq, la revolta siriana contra el règim d'Al-Assad i les tensions al Líban. Els precedents del 1981 (bombardeig d'un reactor nuclear iraquià) i del 2007 (atac a instal·lacions sirianes) no valen, perquè ara la resposta iraniana -i dels grups Hezbol·lah i Hamàs- podria comprometre la seguretat d'Israel i generar reaccions hostils en el món àrab. Confiem que s'imposi el seny o les necessitats electorals del president nord-americà, Barack Obama, que desaconsellen obrir un nou conflicte.
