L' entrevista que Mònica Terribas va fer ahir a la nit a Mas tanca una intensa ronda mediàtica del president que va començar diumenge amb una entrevista a l'ARA, en què advertia que no retallaria més del 10% del pressupost vigent encara que Madrid tanqués l'aixeta i escanyés més la Generalitat. Dimarts, després de la reunió del consell executiu, el president va sotmetre's a una llarga roda de premsa per parlar dels primers cent dies al capdavant del Govern i brandar la supressió de l'impost de successions, una de les seves fites més tangibles. "Un acte de justícia", va insistir ell malgrat el cost polític i la qüestionable oportunitat de la mesura.
Després va venir la conferència al Saló de Sant Jordi davant de 300 alts càrrecs, diputats i personalitats i, ahir, la conferència al fòrum de La Vanguardia i l'entrevista a TV3. En totes les aparicions el missatge ha estat uniforme: fer responsable de la situació heretada del tripartit també al govern espanyol (central, en boca de Mas) pels seus incompliments amb el finançament i mentalitzar la ciutadania que cal retallar.
El de les retallades és un plat difícil de cuinar, més quan es toca la sanitat i l'educació, el nervi de l'estat del benestar. Però, sobretot, és difícil de presentar. Per això aquests dies, sense enganyar a ningú ni amagar res (la transparència l'ha de fer fort), ha intentat combatre la por i "l'efecte mediàtic" de les retallades i d'una oposició que, malgrat que noquejada i molt lluny de bastir una alternativa a les urnes, és omnipresent a ulls del president.
Alguns sectors, com el sanitari, han encaixat molt malament els ajustos. A Boi Ruiz, els sindicats i l'esquerra no li perdonen que fins ara hagués presidit la patronal catalana d'hospitals privats, que paradoxalment també gira l'esquena al conseller.
Fins ara Mas havia estat, sinó amagat, sí protegit. Les seves aparicions i entrevistes eren comptades i l'omnipresent portaveu del Govern, Francesc Homs, donava la cara i dirigia la política comunicativa de l'executiu, que per difícil que sembli no estava pensada abans que Mas prengués possessió fa cent dies.
Des de Presidència asseguren que l'ofensiva mediàtica d'aquesta setmana estava planificada i que es tractava de fer entendre les mesures. "Ara toca patir i després estar en forma", expliquen negant amb vehemència que el president sigui partidari de la doctrina del xoc , és a dir, que creï alarmisme per estalviar-se després concertar les retallades més dures de l'estat del benestar. Un estat del benestar que, segons ell, a Catalunya és "obra de CiU" .
Mas està convençut. Per salvar la seva imatge, explicarà amb la contundència que calgui les mesures. Però seguirà fent-ho amb aparicions "comptades". Segons va confessar a Terribas no vol veure's "fins i tot a la sopa". El president discret confia també que Madrid pagui. Si ho van fer amb els bitllets del transport, per què no amb el fons de competitivitat, es preguntava. De moment el seu entorn diu que Mas "aguanta molt bé la pressió". I estan segurs que, administrant els silencis, guanyarà el pols amb Zapatero.
