Crònica 10/03/2011

L'ofensiva rebel topa amb les divisions internes

A. Shadid / K. Fahim
3 min

The New York Times / Bengasi (líbia)En menys de tres setmanes, una incipient oposició a Líbia ha improvisat la façana d'un govern de transició, ha enviat un atípic exèrcit rebel i s'ha presentat al seu poble i a Occident com l'alternativa a un règim de quatre dècades. Però els esdeveniments d'aquesta setmana han posat a prova la viabilitat d'una oposició que encara li falta cohesionar-se, fins i tot quan demana l'ajuda estrangera per derrocar Gaddafi.

Els rebels han hagut d'enfrontar-se a l'enfortiment de la contraofensiva del govern des de dimarts i als revessos militars a Zaouia i Ras Lanuf. Mentrestant, els líders del Consell Nacional de Transició es contradeien públicament. Les demandes d'ajuda exterior de l'oposició han amplificat la divisió a la coalició sobre l'opció d'una intervenció estrangera. I els líders provisionals adverteixen que es podria desembocar en una gran crisi humanitària si els recents governs locals es veuen sobrepassats per la situació.

"Jo sóc Líbia", fanfarronejava Gaddafi poc després de l'eclosió de l'aixecament. Era la provocació d'un dels líders més escandalosos de món, amb una megalomania tan pronunciada que els seus fets sonen a paròdia. El sentit del missatge: Gaddafi volia subratllar que si deixava el poder, l'obstacle més gran dels rebels seria forjar un substitut a la seva figura.

"Les coses canvien massa ràpid"

"Ens trobem davant d'un buit", deia dimarts passat Mustafà Gheriani, un portaveu en funcions de la direcció provisional del Consell Nacional de Transició des de Bengasi, la capital rebel. "En lloc de preocupar-se per establir un govern transitori, tota la nostra preocupació s'ha hagut de centrar a abordar les necessitats més imminents. Cal atendre la gent dels llocs on hi ha atacs del règim. Les coses estan canviant massa ràpid". "Això és tot el que queda -va dir, aixecant el seu telèfon mòbil-, i només pot rebre trucades".

És molt probable que la qüestió de la capacitat de l'oposició acabi sent decisiva per garantir el futur de la revolta i cal tenir en compte que les forces rebels han actuat amb més entusiasme que experiència. El nou lideratge polític gairebé ha implorat a la comunitat internacional que se'l reconegui, però alhora té el repte d'acabar de controlar les zones alliberades.

Els organitzadors reconeixen el caos, però sostenen que no poden recórrer a ningú més. "Cal suport, ja sigui militar o d'una altra forma, però necessitem ajuda", reconeixia durant una roda de premsa a Bengasi Abdel-Hafidh Ghoga, el líder adjunt de la direcció provisional. "La comunitat internacional ha d'assumir el seu deure en aquest punt".

L'ofensiva inicial de les forces d'alliberament s'ha vist estroncada per una dura resposta del règim que posa en evidència la poca preparació i la falta d'equipament militar de l'oposició. A aquest fet s'hi suma que la seguretat ha començat a deteriorar-se a Bengasi, on ja sonen trets des de la distància i comencen a haver-hi alguns robatoris. Un grup d'encaputxats va llançar aquesta setmana una granada en un hotel on s'allotjaven periodistes. I cap a l'oest, cada dia que passa, els rebels s'enfronten en un ambient més similar al d'una guerra civil desigual.

"A part de poques unitats mecanitzades a Bengasi i Tubruk, i alguns batallons blindats prop d'Al-Baida, per arribar a atacar el bastió de Trípoli caldria maquinària fins ara inexistent", assegura un informe de l'Institut Internacional d'Estudis Estratègics de Londres.

Just després que l'autoritat del règim s'enfonsés a l'est de Líbia, els residents van establir diferents comitès locals. Teòricament, cadascun havia d'enviar un representant a Bengasi, on l'oposició ha creat el Consell Nacional de Transició, compost per 30 persones i liderat per Mustafà Abdel-Jalil, un exministre de Justícia i potser l'única figura que té un suport nacional. Sense experiència política, declaren que la seva autoritat és només provisional. El Consell ha decidit defensar l'opció d'una zona d'exclusió aèria, que encara es debat a Occident, però els líders rebels de Dernah ja han advertit que s'oposarien a qualsevol ingerència estrangera. I si és necessari, amb la força.

Divergències entre líders rebels

Durant la roda de premsa a Bengasi, Ghoga va descartar qualsevol diàleg amb el govern malgrat que Abdel-Jalil, teòricament el seu superior, acabava de dir en un canal per satèl·lit àrab que si Gaddafi abandonava el país en 72 hores, ningú el perseguiria. L'oposició que viu fora de Líbia també denuncia que no hi ha comunicació entre els diferents grups anti-Gaddafi.

Però a l'interior del país, mentre els ajuntaments encara lluiten per reconstruir les burocràcies, alguns temen que es produeixi una crisi humanitària galopant. No saben quant pot durar el conflicte i potser l'ajuda no arribarà temps.

stats