Londres i Buenos Aires apugen el to per les Malvines
El 2 d'abril l'Argentina commemorarà el 30è aniversari de la Guerra de les Malvines. Una efemèride que no passarà desapercebuda en plena escalada de tensió diplomàtica entre Londres i Buenos Aires.
LONDRESLa presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner fa mesos que reclama la sobirania sobre les Malvines i reclama al Regne Unit una ronda de negociacions. Una proposta que Londres ha rebutjat plenament, argumentant que no hi ha res a discutir mentre no ho demanin els habitants de les illes. L'arxipèlag està sota domini britànic des del 1883 i la junta militar de Buenos Aires el va intentar recuperar el 1982 en una ofensiva que va acabar derrotada en tres mesos.
Quan el tema va sorgir al parlament de Westminster la setmana passada, el premier britànic no va poder reprimir-se i va tirar un petit coet diplomàtic, acusant els argentins de colonialistes per la seva insistència a reclamar unes Malvines que mai han volgut ser argentines. A Buenos Aires ho van interpretar com una provocació.
Tot i que el tema de les Malvines/Falklands és lluny de ser prioritari per a la majoria dels britànics, la proximitat de l'aniversari barrejat amb l'estrena de la pel·lícula La Dama de Hierro ha despertat la memòria de molts. És difícil no tornar a pensar en el conflicte quan a cada passa un es topa amb els rínxols encarcarats de Margaret Thatcher i el seu somriure glaçat projectat des de cada autobús, diari o tanca publicitària. La seva actitud inamovible durant el conflicte de les Malvines li va valer el sobrenom i la reputació d'implacable.
El també conservador David Cameron, n'és deixeble i un gran admirador, i res fa pensar que pugui prendre cap altra postura respecte a la disputa. La línia oficial de Londres les últimes tres dècades ha estat negar qualsevol revisió de l'estatut de les illes.
L'Argentina passa a l'ofensiva
Però a Buenos Aires volen veure canvis. El nerviosisme creix mentre el govern de les Malvines gestiona la riquesa provinent de la pesca i el petroli, que la presidenta Kirchner anomena els "nostres" recursos naturals. Al desembre l'Argentina va convèncer els seus socis del Mercosur (inclosos l'Uruguai, el Brasil i el Paraguai) que prohibissin l'entrada als seus ports als vaixells amb bandera de les Malvines. Una mesura carregada de simbolisme, però que de moment només ha afectat seriosament els 20 pesquers espanyols que treballen a la zona.
A més, Kirchner ha posat al capdavant de l'ambaixada argentina a Londres Alicia Castro, una diplomàtica coneguda a l'Amèrica Llatina pel seu estil provocador, que ocuparà una plaça vacant des del 2007.
Mentre Buenos Aires incrementa la retòrica, Londres reitera que les Falklands no són negociables, i que les illes seran britàniques mentre els seus habitants ho vulguin així. El ministre d'Exteriors, William Hague, acaba de fer una gira pel continent per reforçar els lligams diplomàtics i trobar mercats alternatius a l'eurozona. I per si fos poc, com trenta anys enrere, la Gran Bretanya ha enviat un nou jove de la família reial per assegurar als illencs que no corren el risc de ser oblidats: si als anys 80 va ser el príncep Andreu qui va anar a la guerra, ara, en un to molt més pacífic, és el torn del príncep Guillem, que hi farà una missió entre febrer i març en el seu helicòpter de rescat.
