SubdirectorSet anys s'han fet eterns per a molts dirigents de CiU. Per a l'Artur Mas, ja president investit al Parlament des d'ahir, l'etapa que finalitza també se li ha fet molt llarga. Però han estat la seva constància i les circumstàncies de la política el que li ha permès una tercera oportunitat. I és, realment, la més complicada. El que va passar ahir a la cambra catalana no serà una anècdota, encara que tampoc ha de ser el desitjable ni el més adient durant la legislatura que s'enceta. El PSC ha entès que no podia entorpir una investidura d'un candidat que ha guanyat les eleccions amb 62 diputats. I CiU ha vist que havia d'acordar una sèrie de qüestions que, en realitat, indiquen una cosa molt clara: la centralitat del país se situa entre els socialistes i la federació nacionalista. La gran majoria de projectes que Catalunya necessita han de passar per aquestes dues forces polítiques, sense que això impliqui, i hi estarem atents, cap acord que suposi no tocar res, no reformar res o amagar-ho tot. Les acusacions sobre la possible entesa entre CiU i el PSC sempre s'han basat en un suposat pacte de silenci, o acord de l' establishment català. Però el retret més racional és que pot impedir el joc democràtic, perquè els dos partits són massa grans i ocupen una majoria insultant.
Ara bé, les forces són desiguals. De moment. La política dels propers anys ja no serà la que CiU va viure als anys vuitanta o la del PSOE dels mateixos anys. És líquida, voluble, els electors es mouen, no són ja tan fidels. En tot cas, CiU té 62 diputats, el PSC en té 28 i necessita acords que també puguin ser útils de cara a les eleccions municipals.
L'oportunitat de Mas, però, vindrà ara de la seva capacitat per aconseguir aquest acostament, per la seva disposició a escoltar, encara que tingui una majoria còmoda. Perquè el fet és que CiU va pensar quasi exclusivament des del 2003, quan va sortir del Govern, a recuperar el poder. Massa sovint ha calculat en funció de si li beneficiava o no un determinat pacte o acostament per aconseguir l'objectiu. Semblava que no confiés en les seves possibilitats, com si fes cas a aquelles apostes molt mal fonamentades segons les quals CiU deixaria d'existir un cop fora de la Generalitat i després d'un lideratge tan fort com el de Jordi Pujol.
El PSC ha pagat aquesta estratègia de la nova direcció de CiU, i la federació nacionalista, ara sí i de forma inapel·lable, governarà de nou. Per tant, és el moment d'una nova etapa, d'un nou Artur Mas, que busqui acords sincers quan el país més ho necessita.
