L'oposició a Chávez confia en un jove amb tirada mediàtica

CARACASJove, exitós i conciliador. Així és Henrique Capriles, el nou líder de l'oposició veneçolana i rival del president Hugo Chávez a les crucials eleccions presidencials del 7 d'octubre. El governador de l'estat de Miranda es va imposar, sense sorpreses i amb un contundent 63% dels vots, a les inèdites primàries que les forces antichavistes van celebrar diumenge. Quasi tres milions de veneçolans van participar en la cita electoral i van escollir, d'entre quatre homes i una dona, el governador de 39 anys per liderar el canvi polític del país i destronar al carismàtic líder, que ja acumula 13 anys al poder.

Descendent de jueus del gueto de Varsòvia, Capriles (Caracas, 1972) aposta per una Veneçuela despolaritzada i s'inspira en el model brasiler de progrés de Lula da Silva, amb fort accent social. "No és l'hora de l'esquerra ni de la dreta, és l'hora de tots, de Veneçuela", exclamava en un míting diumenge a la nit.

Tot i el seu aspecte esportiu-informal i la seva predilecció per les barriades populars, aquest solter d'or pertany a una rica família veneçolana propietària d'importants mitjans de comunicació i cadenes de cinema. Advocat de formació, Capriles té una àmplia experiència política tot i la seva joventut. Va ser, amb 25 anys, el president més jove de la Cambra de Diputats i, durant vuit anys, alcalde del municipi de Baruta.

En aquella etapa va ser empresonat quatre mesos, acusat de no actuar contra un atac a l'ambaixada cubana, durant el cop d'Estat que va derrocar breument Chávez el 2002, uns fets dels quals ja va ser absolt. Des del 2008 és governador del segon estat més poblat del país, després de derrotar un dels homes forts del chavisme, l'exvicepresident Diosdado Cabello, cosa que va suposar un cop dur per a la revolució bolivariana.

Ara el repte de Capriles és doblement gran. Després de la important victòria a les primàries comença, com ell mateix ha definit, "la vertadera batalla". Les expectatives són altes amb l'elevada participació als comicis de diumenge, que reforcen el moment dolç de l'oposició, unida per primera vegada a les urnes i amb resultats acreditats com els dels últims comicis parlamentaris del 2010, en què va obtenir un 52% dels vots.

Però el camí no serà fàcil. Al jove governador l'esperen set mesos de dura campanya contra un Chávez que, des que va ser operat de càncer el juny de l'any passat, no ha fet més que augmentar la seva popularitat, pròxima a un 60%.

Chávez i el preu del petroli

Tot i això, els dubtes sobre l'estat de salut del president (57 anys), que no ha mostrat ni un sol informe mèdic però assegura que està plenament recuperat, no han desaparegut i poden influir en la carrera electoral. De moment, però, l'elevat preu del petroli, el principal ingrés del país, afavoreix el mandatari.

Des de finals de l'any passat, Chávez ha multiplicat la despesa social i ha engegat diversos programes assistencialistes, com el que promet cases per a tots els veneçolans, insuflant una vegada més l'esperança dels sectors més pobres del país.

El verdader repte de Capriles serà, doncs, captar el determinant vot dels chavistes descontents. Convèncer-los que ell és la garantia contra la ineficiència governamental, els alts índexs d'inseguretat o una inflació de prop del 30%.

La batalla, diu el jove governador, serà entre un "cavall cansat" i un "cavall ple d'energia". Però la transcendència del que està en joc a Veneçuela va més enllà d'unes simples eleccions. Es tracta d'aprofundir o trencar un procés insòlit i d'influència regional de llarga durada. I ni els uns ni els altres estan disposats a perdre.