L'oposició d'Algèria diu que s'ha enderrocat el mur de la por

Barcelona. "El mur de la por s'ha ensorrat", declarava ahir al diari algerià El Watan un representant de la Lliga per la Defensa dels Drets de l'Home, després que 30.000 policies impedissin la manifestació convocada dissabte a Alger contra el règim del president Abdelaziz Bouteflika. "Malgrat l'impressionant dispositiu de seguretat -afegia- els algerians van aconseguir desafiar la prohibició i no respondre a la provocació d'alguna gent manipulada pel règim". La Coordinació Nacional pel Canvi i la Democràcia (CNCD), que va convocar la protesta, ha anunciat una nova manifestació per al dia 19.

Encara que el moviment a Alger (el més gran de les protestes que es van viure dissabte a diferents ciutats) no va ser massiu, sí que es pot qualificar d'històric: "És el principi del canvi", titulava el diari liberal Liberté .

En un fet inèdit, la premsa governamental, encapçalada per Al-Mujahid, va dedicar la portada a la protesta, tot i que la va qualificar de "manifestació amb poc ressò".

La CNCD, que agrupa partits de l'oposició, organitzacions de defensa dels drets humans i els sindicats no oficialistes, es va constituir el 21 de gener després de les protestes per l'encariment dels aliments, que les forces de seguretat van reprimir amb un balanç de cinc morts i uns 800 ferits. El moviment es van aturar quan el govern va anunciar mesures per frenar l'escalada de preus. La coalició insisteix més en el "canvi de sistema" que a qüestionar la personalitat de Bouteflika, al poder des de fa 12 anys.

Estat d'excepció

Durant els últims mesos s'han reproduït petites protestes aïllades i disturbis al país, ric en petroli i gas natural. S'han manifestat els estudiants de secundària i els universitaris, famílies que denunciaven la falta d'habitatge, i joves, llicenciats o no, que pateixen un atur del 20%. També hi ha hagut protestes de treballadors contra la pujada dels preus.

En aquest context, el govern va ordenar al desembre un increment de sous del 50% per als 160.000 policies del país, amb efecte retroactiu des de l'1 de gener del 2008.

El 3 de febrer el Consell de Ministres va anunciar que abandonaria l'estat d'emergència i va proposar una sèrie de passos a seguir per a la liberalització política anunciada per Bouteflika. Per primer cop, el president es va referir a les protestes, i va lamentar els "excessos lamentables" i les víctimes. La crida a la manifestació de dissabte (anunciada setmanes abans i que va coincidir casualment amb el dia després de la caiguda del president egipci, Hosni Mubàrak) es va mantenir, tot i que algunes organitzacions de l'oposició se'n van desmarcar.

La convocatòria , en plena onada de canvi al món àrab, posa el règim en el punt de mira. Algèria ha estat governada des de la independència, el 1962, amb un fort control de l'exèrcit, tot i els tímids acostaments a la democratització. Els algerians continuen traumatitzats per més de deu anys de violència en la guerra contra l'islamisme, la dècada dels noranta, però ara tornen a perdre la por.