Ni parlar-ne d'una intervenció militar estrangera. Dos destacats membres del Consell Nacional de Transició, l'òrgan polític libi nascut com a alternativa al poder de Gaddafi, van ser ahir a Estrasburg convidats pel grup liberal al Parlament Europeu. Ali Essaui, l'ambaixador de Gaddafi a l'Índia que va plegar del càrrec i que ara és l'encarregat de les relacions exteriors del Consell, i Mahmud Jebril, que s'encarrega del Comitè de Crisi d'aquest òrgan, van demanar a la Unió Europea que no intervingui militarment. "Restaria credibilitat als rebels i seria vist per la població com una ingerència", va dir Jebril als eurodiputats liberals en una reunió on va concloure que "la història líbia l'han de construir mans líbies".
El que sí que veurien amb bons ulls els opositors libis seria l'establiment d'una zona d'exclusió aèria, sota mandat de l'ONU o sense, sempre que això no impliqui el desplegament de tropes terrestres. Aquesta possibilitat la debatran aquests dos membres del Consell Nacional de Transició amb l'alta representant de la UE, Catherine Ashton, i amb alguns ministres d'Afers Estrangers europeus en diferents contactes previstos per a aquesta setmana.
De fet, són dos països europeus, França i el Regne Unit, els que han posat fil a l'agulla per redactar una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU per establir una zona d'exclusió aèria a Líbia. El principal escull serà l'habitual fredor amb què reben aquesta mena d'iniciatives dos països amb dret de veto en aquesta institució: Rússia i la Xina.
Més suport a la Mediterrània
La Comissió Europea va presentar ahir una nova estratègia de relació amb els països mediterranis que va batejar com a "Associació per la Democràcia i la Prosperitat Compartida amb el sud de la Mediterrània". Al document, que debatran els caps d'estat i de govern europeus divendres a Brussel·les, es fixa la necessitat de donar ple suport a les reformes democràtiques al costat de la societat civil, garantint també la bona marxa de les economies de cada país com a font de prosperitat.
La Unió Europea va decidir ahir estrènyer una mica més el setge contra el règim de Gaddafi i va congelar cinc fons sobirans de titularitat estatal en mans de l'encara president i el seu entorn.
