L'última carta política d'Ehud Barak a Israel

Corresponsal a jerusalemLa marxa d'Ehud Barak, l'actual ministre israelià de Defensa i fins ahir líder dels laboristes, secundada per quatre diputats del mateix partit, "ha estat un xoc", ha dit a l'ARA la doctora Orit Galili-Zucker, del departament de comunicació política de la Universitat Bar Illan. "No ha estat un acte ideològic, sinó personal. Barak té moltíssim poder. Ha estat la seva última oportunitat de fer alguna cosa en el terreny polític. De deixar un llegat potser menys negatiu del que té ara", assegura Galili-Zucher. La sorpresa de Barak ha posat fi a mesos de profundes divisions internes dins del partit i marca un punt d'inflexió per al Partit Laborista, que, a ulls de l'electorat, ha perdut les seves arrels. A dos anys o menys de les eleccions legislatives, alguns analistes vaticinaven fa poc que el laborisme podia acabar desapareixent a curt termini. S'ha de veure com acaba estructurant-se Independència, el seu nou partit.

La sortida deixa, de moment, vuit membres laboristes a la Knesset (Parlament israelià). La ruptura de Barak ha rebut el suport del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que queda amb una petita però unificada majoria. Barak i Netanyahu tenen una estreta relació des de fa dècades. El Laborista era el partit moderat dins del govern de Netanyahu, dominat per religiosos i nacionalistes que s'oposen a fer grans concessions als palestins. I el partit d'esquerres Meretz ha cridat els membres laboristes a unir forces al Parlament, mentre que la líder del partit de l'oposició Kadima, Tzipi Livni, ha instat Netanyahu a dissoldre el govern i convocar eleccions.

Amb aquesta nova plataforma política, Barak, de 68 anys, vol rescatar l'esperit del partit d'esquerres Malpai, del fundador d'Israel, David Ben Gurion. Aquell va ser un partir d'orientació socialista, laica i amb tints europeus que va dominar els primers trenta anys d'Israel. "Primer serà l'Estat, després el partit, després la comunicació i, finalment, nosaltres", ha dit el titular de Defensa sobre Independència. El que va ser primer ministre a finals dels 90 acaba així "amb l'anomalia en la qual ens trobàvem, en essència dues faccions dins del laborisme", segons les seves pròpies paraules.

El precedent del partit Kadima

Fa mesos que el poderós Barak actuava sota pressió. L'acusaven de no fer tot el possible pel procés de pau amb els palestins, de deixar el Laborisme gairebé en coma i d'haver-se situat massa a prop del govern de coalició de dretes de Benjamin Netanyahu. Alguns laboristes han aplaudit la marxa de Barak. Però aquesta fractura no és nova a Israel. Netanyahu, sense anar més lluny, va passar a liderar el Likud el 2005 quan el que era aleshores primer ministre, Ariel Sharon, se'n va anar per tirar endavant amb el partit centrista Kadima. Hi haurà més sorpreses? "Ara cal estar pendents del futur d'Avigdor Lieberman [ministre d'Afers Estrangers, conservador]", respon Galili-Zucker.