Madrid aplaudeix el Mas liberal i ignora l'oferta de pacte fiscal
Madrid i les seves elits econòmiques i polítiques esperaven un Artur Mas liberal i centrat en l'economia. I ahir van aplaudir un president de la Generalitat amb aquest perfil. A la presentació en públic de Mas a la capital espanyola es van trobar un home disposat a allargar-los la mà per sortir de la crisi, amb un discurs clarament de centredreta reformista. Hi van trobar a faltar, en canvi, el Mas pactista i pujolista, el del peix al cove. Va quedar clar que el nou president treballa amb un altre esquema, que passa per reivindicar, sense pèls a la llengua, un nou pacte fiscal inspirat en el concert econòmic basc, que el futur inquilí de la Moncloa, sigui qui sigui, haurà de negociar amb CiU si vol el seu suport estable.
De moment, el govern espanyol, el PSOE i el PP van girar l'esquena a l'estrena de Mas a Madrid, convidat pel Nueva Economía Forum i la Cambra de Comerç dels Estats Units. No hi va anar cap ministre ni cap membre destacat de la direcció popular. L'escoltaven, en canvi, personalitats del món econòmic, com els exministres Miguel Boyer i Rodrigo Rato. I a ells es va adreçar.
Ara la butxaca
Mas va optar per buscar la complicitat de Madrid a través de la butxaca i aparcar, de moment, el cos a cos polític. No es va referir ni al dret a decidir ni a les sentències contra el català a l'escola ni als recursos contra les lleis catalanes al Constitucional. Només va admetre un "cert abisme" entre Catalunya i l'Estat després de la sentència de l'Estatut i que les relacions amb el govern de Zapatero "no són bones".
El govern de CiU vol començar una nova etapa lluny de les queixes federalistes de l'expresident Montilla quan, en aquests mateixos fòrums de Madrid, alertava de la creixent "desafecció" dels catalans amb Espanya. Ara l'objectiu dels nacionalistes, com explicava ahir un dirigent del partit, és que l'economia espanyola rutlli, perquè Catalunya s'hi juga els seus calés. Per això Mas va reivindicar la capacitat de Catalunya de ser la locomotora per sortir de la crisi si s'aplica un receptari de caire liberal: rebaixes en l'impost de societats, més flexibilitat per a les pimes i els emprenedors, reivindicar el valor de l'empresa o més col·laboració público-privada.
Un programa que va enlluernar el petit Madrid del poder. Un dels pares de la Constitució i exlíder d'AP, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, elogiava a l'ARA "el seny" i el "to moderat" que havia fet servir Mas. El món econòmic, però, es va fer el desentès quan Mas els va explicar l'altra cara de la moneda perquè Catalunya pugui tirar del carro: acabar amb el dèficit fiscal. I és aquí on entra en joc la seva oferta de pacte.
L'Alemanya del sud
"Si es vol CiU de manera estable, el nostre suport, la condició és que la nostra proposta de pacte fiscal sigui tinguda en compte", va avisar tant al PSOE com al PP. De fet, va deixar molt clar que serà un requisit "imprescindible" per seure a parlar després de les eleccions del 2012. Fermesa en el fons però guant de seda en el to: Mas va assegurar que no ho deia en termes ni "d'amenaça ni d'ultimàtum" i va garantir que la proposta sorgiria "des de la raó, no des de l'estómac o les vísceres", amb un consens majoritari a Catalunya que vol tancar abans dels comicis estatals de l'any que ve.
Mas va encarar el debat sempre en termes financers per evidenciar que Catalunya -que "viu per sota de les seves possibilitats"- no pot aguantar més un dèficit fiscal del 9% que, segons va dir, posa en perill l'objectiu de complir el dèficit de l'1,3% del PIB per a aquest any. Amb el pla d'austeritat no n'hi ha prou.
"A vegades ens sentim els alemanys d'Espanya", va alertar. I la cancellera Merkel ha començat a tancar l'aixeta. Madrid, però, fa veure que això no ho sent.
