MadridEn Paco, als seus 52 anys, s'ha posat les vambes de caminar, els pantalons curts i la samarreta que habitualment porta sota la camisa d'anar a treballar al despatx. Arriba, puntual, a dos quarts de dotze al davant del camp del Rayo Vallecano. Ha passat per diverses entitats del sempre inconformista barri de Vallecas, l'únic de Madrid on el PSOE va guanyar les passades eleccions municipals. Ha quedat amb el seu fill, que discuteix amb dos amics sobre les dificultats de l'examen de selectivitat, i el viatge de final de curs a Sud-àfrica.
Abans que arribi la marxa, en Paco camina diverses vegades amunt i avall de l'avinguda de l'Albufera, amb cert nerviosisme, fins que la veu arribar. L'encapçala un camió petit amb una pancarta que diu: "Vallekas per la vaga general", amb un home amb un megàfon que crida lemes i informa de les marxes paral·leles que es van unint. Cada vegada que això passa hi ha aplaudiments de totes dues bandes i es palpa la satisfacció dels qui veuen que tenen companyia. Ben aviat les dues veus conflueixen en els mateixos lemes contra el capitalisme, la banca, els sindicats, els dos grans partits espanyols i la monarquia.
Pacífics
La jornada reivindicativa del 15-M va acabar reunint uns 50.000 manifestants entre les sis marxes pacífiques que havien començat a caminar molt aviat des de Getafe i Leganés. La intenció dels organitzadors no era aquesta. Volien arribar fins les portes del Congrés per mostrar la seva indignació, però no va poder ser. Un miler de policies amb desenes de furgonetes barraven el pas al Parlament espanyol i als carrers estrets pròxims. Per curar-se en salut, els agents havien instal·lat centenars de tanques per evitar qualsevol problema. "A aquests els pago jo!", cridava l'Alberto, mentre la seva dona donava el pit al seu fill de dos mesos. "Hauríem de saltar la tanca, insistia. "I vosaltres us hauríeu de queixar!", cridava mirant els agents, que l'ignoraven. Malgrat la presència policial, que per alguns era una "provocació" , hi havia megàfons i missatges a les xarxes socials demanant que ningú fes ús de la violència per no "donar arguments". Fins i tot van fer una cadena humana a un metre de les tanques.
L'absència de propostes concretes ha estat una de les crítiques recurrents. Ahir, per primera vegada es va donar la veu als barris, on els indignats no tenen vint anys ni volen fer provatures. El seu missatge convocant una vaga general que figurava en pancartes i crits va calar. La satisfacció dels assistents es va traduir en un sonor aplaudiment quan després de llegir el manifest un portaveu del 15-M va demanar als barris de Madrid que treballin per preparar una vaga general per "canviar la societat" i "paralitzar el país".
El manifest, que ha acabat amb un "Visca la lluita de la classe obrera" demanava més unitat per tenir més força i manifestava el rebuig a la retallada de sous i pensions i a la privatització dels serveis. Després dels parlaments la concentració es va dissoldre. A partir de les tres de la tarda el volum d' indignats va començar a decaure. Per combatre el sol se'n van anar a l'ombra a menjar entrepans i als carrers del centre a buscar lloc als bars per fer les assemblees d' indignats de sempre.
A la nit, un miler d' indignats van fer una nova assemblea a la Puerta del Sol. Van acordar concentrar-se dimarts a la nit al Congrés perquè dimecres es debat la reforma dels convenis. Els últims acampats van demanar ajuda perquè a partir d'avui marxen de la plaça per iniciar una acampada itinerant que començarà a Rivas, un municipi amb alcalde d'IU. És l'hora de la perifèria.
