Madrid, 1.000 milions; Barcelona, 1.000 euros
El pla d'ajut al pagament a proveïdors s'aplicarà amb peticions de nivells molt diferents. Madrid bat tots els rècords, amb 1.035 milions de deute, i Barcelona, per contra, ni s'hi presenta, perquè és solvent.
BARCELONAEl ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques començarà avui a analitzar les peticions que, fins ahir (data límit), va rebre del pla d'ajut al pagament a proveïdors que ha ofert per eixugar el deute dels ajuntaments. Malgrat tot, Catalunya té municipis deutors destacats que no s'acosten a xifres com les de Madrid, que deu 1.035 milions. El deute que exhibeix la capital espanyola en aquest tipus de pagament contrasta de manera radical també amb Barcelona, que treu múscul de solvència des dels temps de Jordi Hereu i que ha aconseguit reduir els terminis fins al punt de prometre que a finals d'any estarà pagant a 30 dies. L'alcalde, Xavier Trias, ahir va assegurar, amb un punt de sornegueria, que la capital catalana no s'acollirà al decret perquè només deu una factura de 1.000 euros. També es va pronunciar en un sentit similar ahir l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, governat per la convergent Mercè Conesa.
Entre els ajuntaments catalans que sí que són a la llista que Hisenda analitzarà per repartir 35.000 milions d'euros a través de crèdits a 10 anys i amb un interès del 5% hi ha, a dalt de tot, el consistori del Vendrell, que està per sobre de Moià i que té una relació de factures pendents de pagament per valor de 23,6 milions d'euros. Els números del consistori vendrellenc concreten beneficis per a 323 empreses locals si l'Estat facilita el pagament del deute. Els proveïdors començarien a cobrar al maig. El consistori té, per exemple, un deute amb l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas per valor de 12 milions.
Més enllà del Vendrell, tres capitals del territori com són Reus, Lleida i Tarragona també estan al capdamunt de la llista de municipis deutors i ahir ja van anunciar que presentaran a l'Estat factures pendents de pagar per valor de 19 milions, 18,7 milions i 16 milions, respectivament. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va admetre que el seu ajuntament s'acolliria al pla, però que els culpables d'aquesta situació econòmica s'han de buscar a fora. "Si la Generalitat i l'Estat haguessin pagat el que deuen a la Paeria [uns 21 milions], podríem complir al 100% amb els proveïdors", va apuntar. A les comarques de Lleida, l'Ajuntament de Tàrrega, que té un deute de 6 milions d'euros amb els proveïdors, també s'ha presentat al pla de la hisenda espanyola, i el de les Borges Blanques ha reconegut la seva participació malgrat que només demana 838.000 euros.
A les comarques de Girona, per la seva banda, la situació de la capital apareix pràcticament sanejada, amb un deute de 0,24 milions d'euros. En aquesta província, la ciutat que ha exhibit els pitjors números davant del ministeri ha estat Blanes, amb 14 milions d'euros d'impagaments de mesos i anys. El principal problema de deute d'aquesta ciutat central de la Costa Brava passa per eixugar les factures del contracte de neteja dels últims set anys. Cassà de la Selva, Anglès i Tossa de Mar també s'han apuntat al pla, amb un deute que oscil·la entre dos i tres milions d'euros.
Els càlculs del ministeri
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, amb els primers càlculs de 17.000 milions demanats pels ajuntaments sobre els 35.000 reservats per l'Estat, va assegurar ahir que el decret afavorirà els proveïdors, de manera que crearà i "salvaguardarà" entre 75.000 i 100.000 nous llocs de treball. En la seva intervenció en un dinar informatiu, Montoro va dir que aquesta xifra és una "estimació per l'impacte" que el programa tindrà en els proveïdors, que evitarà la "desaparició" de petites i mitjanes empreses i alleugerirà les dificultats econòmiques.
