Madrid ressuscita l'amenaça a la immersió lingüística
El govern espanyol amenaça amb una "estricta vigilància" per garantir el dret a escollir la llengua vehicular a l'escola. El PP també suprimirà l'assignatura d'educació per a la ciutadania.
MADRID / BARCELONA.L'executiu de Mariano Rajoy va ressuscitar ahir l'amenaça al model d'immersió lingüística de Catalunya. Ho va verbalitzar el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, en la seva compareixença al Congrés de Diputats. D'una manera ambivalent, el ministre va descartar, d'una banda, canviar l'actual sistema d'immersió, però, de l'altra, va insistir a "garantir el dret a escollir la llengua vehicular" a l'escola.
Wert va fer equilibris en el seu discurs: "Hi ha una jurisprudència constitucional sobre aquesta qüestió, i també ordinària, quan s'ha trencat la llibertat de ser educat en la llengua que escullin els pares. No ho deixem de banda. Farem una estricta vigilància. Tindrem una actitud propositiva per evitar situacions d'anteriors legislatures en les quals ha arribat a una qüestió de litigi el dret d'obtenir l'educació en la llengua vehicular de referència". El ministre va afegir que respecta la "competència" del Tribunal Constitucional sobre els "principis bàsics del sistema nacional d'educació".
El titular d'Educació no va revelar, en les gairebé cinc hores de compareixença al Congrés, un dels enigmes de la "profunda" reforma educativa que impulsa: com afectarà el nou model de bilingüisme del castellà i l'anglès sobre les hores lectives en català. Wert va donar a entendre que algunes assignatures s'impartirien "en anglès" des del segon cicle d'educació infantil fins al batxillerat a partir del curs 2013-2014. El que sí que va anunciar és la desaparició de l'assignatura d'educació per a la ciutadania, que va aprovar l'anterior govern socialista, per una nova matèria anomenada d'educació cívica i constitucional.
La nova assignatura, segons el ministre, estarà "lliure de qüestions controvertides" i allunyada "d'adoctrinament ideològic", i tindrà com a objectiu l'ensenyament de "principis de convivència" de la Constitució i de la Unió Europea. Wert va criticar que l'assignatura d'educació per a la ciutadania -que s'imparteix al final de la primària, en dos cursos de l'ESO i a primer de batxillerat- va crear "divisió en la societat perquè va anar més enllà del que hauria de suposar una educació cívica". Per avalar la teoria, el ministre va dir que s'havien presentat 55.000 objeccions a cursar la matèria. Les crítiques al PSOE no es van quedar aquí. Wert va considerar que el "problema de l'educació espanyola no és de recursos" sinó del "retrocés" en el "nivell d'exigència" durant els anteriors executius. El ministre va ser contundent: "Cal un canvi de mentalitat per abandonar la cultura de la comoditat i la mediocritat. Cal impulsar el mèrit, l'autoexigència i el respecte a la figura del professor".
Rebuig als canvis constants
L'anunci del govern espanyol de substituir l'assignatura d'educació per a la ciutadania per una altra matèria d'educació cívica i constitucional ha provocat reaccions de rebuig del món educatiu català. Tot i que Wert va argumentar la decisió en el fet que la nova assignatura, a diferència de l'anterior, quedarà exempta de polèmica, la reflexió no convenç analistes i agents educatius, que lamenten que els governs facin servir l'educació com una trinxera política. "És una guerra ideològica que aterra a l'escola", exposa Jaume Cela, mestre i escriptor. "Si l'argument del canvi de matèria és aquest, passem d'un adoctrinament ideològic a un altre", raona Imma Fuyà, presidenta de la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC). "Els partits acaben sent esclaus de les promeses, són canvis que no ens condueixen enlloc", afirma el pedagog Gregorio Luri.
Els experts reclamen estabilitat per afrontar els reptes que té al davant l'educació. "Sempre estem fent reformes i contrareformes, i això és terrible, perquè no assolir un consens seriós ens aboca al desastre", expressa Luri, que recorda que els canvis improvisats i constants resten valor a la norma. "L'assignatura que impartíem ara ens permetia fer una reflexió sobre els valors democràtics, que em sembla que no és adoctrinament", apunta Cela. El mestre i escriptor ha impartit classes d'educació per a la ciutadania, i les ha aprofitat per debatre amb els alumnes sobre drets i deures, processos electorals o la gestió del fenomen migratori. "El que fèiem fins ara no era cívic ni constitucional?", es pregunta Cela.
