Madrid traspassa a les comunitats el gruix de les noves retallades
Tot i relaxar l'objectiu de dèficit, les administracions encara hauran d'estalviar aquest any 29.000 milions. La part més important correspon ara a les autonomies, que gestionen l'educació i la sanitat.
MADRID.Mariano Rajoy ha optat finalment per un dèficit més generós a l'administració central que a les comunitats, tot i que els presidents autonòmics (la majoria del PP) li han traslladat els últims dies la situació delicada de les seves finances. Respecte a les previsions inicials, l'executiu espanyol dóna ara dues dècimes de marge més a les autonomies (de l'1,3% a l'1,5%) i vuit a l'Estat (del 3,2% al 4%). Les comunitats són les que tenen més deures per fer perquè són les principals responsables de la desviació del dèficit l'any passat. Hi recau, però, el gruix de la inversió social -educació i sanitat- i sovint es queixen dels pocs recursos que tenen per fer-hi front.
Segons les dades que van presentar ahir els ministres Luis de Guindos i Cristóbal Montoro, la tisorada per tancar l'any al 5,8% serà de 29.000 milions. D'aquests, 15.000 milions ja es van aprovar a finals del 2011, inclòs un estalvi de 8.900 milions per despesa dels ministeris. Per tant, ara els governs territorials hauran d'assumir la part central del pastís dels 14.000 milions de la nova tisorada. La Moncloa no va voler especificar en què preveu retallar i es va limitar a descartar pujades d'impostos i de cotitzacions socials.
El Govern vol més marge
Però el poc marge per a les autonomies va fer reaccionar ràpidament al Govern. El seu portaveu, Francesc Homs, va ser contundent: "S'ha de revisar l'objectiu de manera proporcional, tenint present en les administracions que tenim competències sobre l'estat del benestar". Homs va lamentar la "deslleialtat institucional del govern espanyol".
Conscient del malestar entre els presidents autonòmics, i amb les eleccions andaluses a la cantonada, Rajoy va decidir estendre la injecció de diners per pagar els proveïdors, d'entrada pensada per als ajuntaments, a les autonomies. Es mobilitzaran 35.000 milions. Segons De Guindos, és "l'operació financera més gran que s'ha fet a Espanya".
El quadre macroeconòmic que es va presentar ahir estableix un sostre de despesa de 118.565 milions, un 4,7% menys que l'any passat. Un cop ateses obligacions anteriors, però, el límit per gastar-se és de més de 116.000 milions.
Augment de la prima de risc
La Moncloa preveu una dura recessió, amb un decreixement de l'1,7% del PIB, per sobre de l'1% previst per Brussel·les, que s'explica per la contenció de la despesa pública, la contracció del consum de les llars i una caiguda de la inversió del 6,9%. L'única dada positiva és menys dependència financera exterior.
Els mercats van penalitzar lleugerament les noves previsions. La prima de risc espanyola va superar la italiana per primer cop des de l'agost, per acabar tancant igualades en els 310 punts bàsics.
