Manduria (Itàlia)Sota uns núvols negres que amenaçaven pluja, un grup de deu immigrants van saltar dimarts a la tarda la tanca de filferro prim que envolta el campament provisional de Manduria i van córrer cap a un oliverar i cap a la llibertat. De fet, només els hauria calgut caminar. "Deixeu-los marxar", va dir en veu alta un oficial vestit de civil situat a prop de la porta del campament, amb la seva insígnia metàl·lica ben visible a la butxaca.
El govern italià va aixecar el cap de setmana passat aquest campament a la regió de la Pulla, el taló de la bota d'Itàlia, per poder acollir els immigrants evacuats de Lampedusa, una petita illa italiana al sud de Sicília que s'ha omplert de centenars d'immigrants del nord d'Àfrica que han creuat el Mediterrani en vaixells de pesca i ara dormen a l'aire lliure. Aquest centre de la Pulla, que acull unes 1.300 persones, és un exemple dels reptes logístics que Itàlia (i Europa) a què ha de fer front mentre es preparen per l'arribada de centenars d'immigrants que marxen dels aldarulls de l'Àfrica. Fins ara, la majoria han estat tunisians que busquen feina, però el cap de setmana passat van arribar els primers vaixells des de Líbia amb somalis i eritreus que havien treballat allà.
Per alguns italians, el campament és tant una declaració política com una realitat humanitària, el resultat d'un govern de centredreta pretén demostrar que la situació de la immigració s'ha convertit en una emergència que requereix una resposta europea coordinada. Si les autoritats volien dramatitzar el problema, alguns diuen, ¿quina millor manera que amb fotografies d'immigrants que fugen d'unes zones d'acollida plenes de gent?
Altres veuen aquest campament com una moneda de canvi en el punt mort diplomàtic a què han arribat Itàlia i França, l'antic poder colonial a Tunísia i on la majoria de tunisians diuen que hi volen anar.
L'estatus dels immigrants
Segons la legislació de la Unió Europea, el país on els immigrants arriben és responsable de determinar-ne l'estatus. Itàlia ha argumentat que no hauria d'aguantar el pes de les noves arribades només per ser tan a prop del nord d'Àfrica. Dimecres, en una entrevista a la televisió, el ministre italià d'Afers Estrangers, Franco Frattini, va criticar França per la "manca de solidaritat" després que retornés més de 500 immigrants a Itàlia després que fossin capturats quan intentaven creuar la frontera cap a França.
"És una declaració política a França: Voleu començar la guerra a Líbia? Us donarem immigrants", va dir Tonio Tondo, un periodista que ha seguit la situació dels immigrants per al diari La Gazzetta del Mezzogiorno . Itàlia, que va colonitzar Líbia a principis del segle XX, suporta la pèrdua de milers de milions en inversions en aquest país a causa de la intervenció aliada, que va defensar França. En qualsevol cas, la crisi va a favor de Roma, diuen els crítics.
Les autoritats a Manduria semblen despreocupades per la fugida d'immigrants. Preguntat sobre per què el govern italià semblava fer tan poc per impedir que saltin la tanca, Giuseppe Caruso, el cap de la policia de Palerm i encarregat especial de l'emergència, va preguntar de manera retòrica: "Què hi hauríem de fer? Hauríem de disparar-los?"
Però el campament s'està convertint ràpidament en un problema. Els habitants de Manduria van protestar dimecres per reclamar que el tanquin perquè se n'han escapat molts immigrants. Llavors l'alcalde de la població i el viceministre italià d'Interior, Alfredo Mantovano, van presentar la dimissió després que el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, afirmés en una visita dimecres a Lampedusa que 1.400 immigrants més serien traslladats a Manduria. El dia abans, Mantovano va prometre que el campament no acolliria més de 1.400 persones.
Abans que al gener comencés l'afluència d'immigrants, que ha portat fins a 22.000 persones a les costes italianes, els que van arribar a Lampedusa van ser retinguts en aquesta illa durant uns dies abans que els enviessin a centres oficials d'immigració o d'asil a la península italiana. El ministeri d'Interior assegura que aquests centres estan gairebé plens. Mentrestant, Itàlia lluita amb un retard burocràtic.
Segons la legislació italiana, els immigrants poden ser retinguts fins a 180 dies per determinar-ne l'estatus, i durant més temps si busquen asil. Si la seva arribada es considera il·legal, i no estan perseguits als seus respectius països d'origen, poden ser enviats a casa. Però els acords de repatriació amb Tunísia i Líbia s'han trencat.
