BarcelonaLes retallades en serveis socials bàsics feien preveure un ple tens, plagat de retrets i en què els ponts entre el govern d'Artur Mas i l'oposició podien patir més del que ja ho han fet en aquest principi de legislatura, marcat per la crisi econòmica i la necessitat que se'n deriva de contenir l'elevat dèficit públic de l'administració de la Generalitat. Pocs diputats havien previst que la jornada pogués ser tan accidentada com ho va ser pel setge dels indignats i els incidents que alguns van protagonitzar. Això va desviar el focus d'atenció però no va evitar que els retrets (i també algunes alternatives, sobretot en matèria fiscal) es fessin sentir a l'hemicicle malgrat que els nous comptes del 2011 van passar més aviat desapercebuts en la jornada d'ahir, en què el Parc de la Ciutadella va ser una autèntica càpsula.
El debat dels pressupostos serà exprés i acabarà en una votació al ple el 20 de juliol. Aquell dia es veuran les esmenes parcials que no siguin incorporades o pactades amb CiU en comissió des d'avui. Ahir es van rebutjar les esmenes a la totalitat del PSC, ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i Solidaritat. Als vots de CiU en contra s'hi van sumar els del diputat no adscrit i líder de Democràcia Catalana, Joan Laporta, i les decisives abstencions del PP. L'exlíder de Solidaritat va anunciar primer que votaria els comptes però aquesta setmana ho va desestimar pels pactes entre CiU i el PP en l'àmbit local. Ahir va matisar-ho i va fer costat als nacionalistes.
El pressupost per a l'any 2011 puja a 32.354 milions d'euros, amb un dèficit previst del 2,66% i una reducció global de la despesa del 10%. Seran 2.680 milions d'euros que tindran una especial incidència en els departaments de Territori i Sostenibilitat, Empresa i Presidència i un efecte menor en els més socials, com Ensenyament, Interior i Salut.
Distància total amb el PSC
El debat a la cambra va evidenciar que la distància entre CiU i el PSC i ICV-EUiA és còsmica i que la sintonia amb el PP, amb qui la federació ha pactat ajuntaments com el de Reus i Badalona i la Diputació de Barcelona desplaçant-ne l'esquerra, és plena en matèria econòmica, per més que hi hagi encara altres temes incòmodes que impedeixen parlar de llunes de mel. Així ho va intentar evidenciar la portaveu socialista, Rocío Martínez Sempere, en denunciar que a la Casa Gran del Catalanisme d'Artur Mas "hi cap la catalanofòbia" del PP, que va recórrer l'Estatut i va recollir firmes contra Catalunya. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que va haver de recórrer a totes les seves arts dialèctiques, va recordar-li els pactes PSOE-PP a Euskadi.
El portaveu del PP, Enric Millo, va fer servir el torn del seu partit contra les esmenes a la totalitat per evidenciar fins a quin punt el PP es troba còmode el seu nou rol de partit central a Catalunya que li han donat les urnes i la seva voluntat d'arribar a acords. El dirigent conservador, que és en plena negociació dels comptes públics amb els convergents, va fer un vot de confiança a l'executiu de Mas en afirmar que "ja sap per on ha de retallar" i que cal preservar la salut i l'educació i atacar factures "supèrflues".
La floreta va ser immediatament corresposta pel portaveu econòmic de CiU i una de les referències de l'ala liberal de la federació, Antoni Fernández Teixidó, que no es va estar de celebrar la "responsabilitat" dels conservadors. Una actitud que, precisament, Mas-Colell va trobar a faltar en els altres grups. El conseller va explicar que Catalunya, com tots els països petits, no podia seguir "amb un model keynesià". Al PP els va recordar que "ja no hi ha despeses supèrflues". Tot i això se seguirà buscant més llocs per passar-hi la tisora.
Mas-Colell va deixar clar que no es replantejaran decisions com ara suprimir l'impost de successions, una petició unànime dels partits de l'anterior govern, que seguien posant l'accent en el fet que es retallin prestacions socials mentre s'abaixen impostos "als rics". Sense esperança d'èxit, el conseller va reclamar que Madrid reconegui l'esforç de Catalunya per reduir el dèficit i que compleixi els compromisos.
Via morta amb Esquerra
Amb ERC hi va haver alguns contactes i el diàleg no està trencat, però sí "en via morta", segons explicava el Govern. Joan Puigcercós va recordar les peticions republicanes, que passen per una exigència alta en el pacte fiscal i per afegir el retorn de la sisena hora a les escoles, a més de revisar la política fiscal. El representant de Solidaritat, Uriel Bertran, va recordar a Mas-Colell els avantatges de ser un estat, començant per tenir veu a Europa i no ser víctima de la ruïnosa política econòmica del govern espanyol.
A fora, el brogit. A dins del Parlament, el pressupost d'una crisi que no escampa feia camí.
