Marroc vota des de la indiferència

BARCELONA.El rei Mohamed VI vol salvar-se d'una revolució com les que han derrocat els governs de Tunísia, Egipte i Líbia i que fan trontollar el règim sirià. La seva recepta és una reforma constitucional des de dins, que garanteix algunes prerrogatives més per al primer ministre i que manté per a la corona importants quotes de poder. Després de l'aprovació en referèndum de les reformes, l'1 de juliol, aquesta política es juga avui la seva credibilitat a les urnes, en unes legislatives en què el més important no és el resultat, sinó la taxa de participació. En els últims comicis, el 2007, va votar el 37% del cens i hi va haver un milió de vots nuls: només un de cada quatre marroquins van votar per alguna de les candidatures. Per a les eleccions d'avui només s'han inscrit 13,6 milions dels 20 milions d'electors amb dret a vot, un milió menys que el 2007.

"Aquestes eleccions no desperten més interès que les anteriors perquè la gent veu les mateixes cares de sempre. Els programes de tots els partits s'assemblen molt i, tot i la reforma constitucional, el rei continua mantenint importants prerrogatives", explica a l'ARA Omar el Hyani, autor del blog Elhyani, un dels més visitats del país. Al seu últim post denuncia els problemes del procediment electoral: el sistema d'adjudicació d'escons afavoreix les zones rurals davant les ciutats, i facilita la "balcanització" del Parlament perquè beneficia els partits amb menys vots, de manera que es forcen les aliances. "És impossible que cap partit tingui majoria per governar sol i això és un instrument més de control del Parlament per al rei", apunta.

Crida al boicot

Una de les novetats d'aquestes eleccions és la crida al boicot del Moviment del 20 de Febrer, que des d'aquesta data es mobilitza al carrer per exigir un canvi democràtic, impregnat de l'esperit de la Primavera Àrab. Segons l'ONG Human Rights Watch un centenar dels seus activistes han estat detinguts per fer campanya pel boicot. "Això no és democràcia, és un joc d'algú que mou els fils des del darrere", apuntava per telèfon un jove estudiant de la Universitat Hassan II, que demanava l'anonimat.

La setmana passada les manifestacions convocades pel moviment a través de les xarxes socials i els col·lectius i partits d'extrema esquerra que en formen part van reunir milers de persones en diverses ciutats del país, que instaven a no participar en el que consideren una mascarada electoral. També han fet una crida al boicot els islamistes de Justícia i Espiritualitat, un partit il·legal però tolerat.

"El moviment per al boicot és marginal, però l'abstenció serà molt important. I no s'han de confondre les dues coses", assenyalava Mohamed Tozi, politòleg de la Universitat de Casablanca.

Efecte Ennahda

Més de trenta partits es presenten a les eleccions, però tot indica que els vots es repartiran entre els de sempre. El favorits són els islamistes moderats de Justícia i Desenvolupament (PJD), que van guanyar en nombre de vots les eleccions del 2007, però es van quedar només amb 47 diputats en el repartiment d'escons. Es podrien beneficiar del recent triomf electoral dels seus homòlegs tunisians, Ennahda, però els experts alerten que estan en una posició molt diferent. "A Tunísia, Ennahda estava reprimit sota la dictadura, però el PJD no només està al Parlament, sinó que té experiència de govern en l'administració local i provincial", explica Tozi, tot i que reconeix que "als ulls dels electors apareixen com un partit verge que ofereix rectitud moral", ja que no està implicat en el poder central des de fa dècades.

Mohamed VI, però, ha volgut distanciar-se del procés i s'ha passat tota la campanya de visita privada a França.