Marshall Ganz: "Obama va saber ser candidat però no ha après a ser president"

Marshall Ganz va ser un dels artífexs de la campanya electoral de Barack Obama el 2008, la qual va portar l'actual president dels Estats Units a la Casa Blanca. Aquest professor de Harvard de 68 anys va trobar la manera de connectar la política amb la ciutadania i va ajudar Obama a mobilitzar la seva base de votants. Ara el president nord-americà està en hores baixes i la campanya per a la seva reelecció el 2012 s'acosta.

Vostè assegura que Obama ha perdut força. Per què?

Obama va saber ser candidat, però no ha après a ser president, perquè per ser-ho cal un lideratge més agressiu i proactiu. És una fal·làcia pensar que un pot aconseguir les seves fites sense conflicte i només fent ús de les capacitats mediadores per arribar a acords. El món no funciona així. Hi ha conflictes d'interessos, hi ha resistència. Qui busca el canvi ha de reconèixer que s'aconsegueix a través de la lluita, i el president nord-americà ha preferit ser més un mediador que un líder. El que ha passat és que els republicans han sabut treure profit d'aquest buit perquè ells en saben, de combat polític. Els EUA estaven preparats per al canvi i Obama no ho va aprofitar.

Què ha de fer per tornar a connectar amb la gent?

Té un problema molt gran. Si no mostra que n'ha après i que reconeix els problemes, no serà creïble. A tots els que el vam votar ens va animar no només votar en contra de Bush, sinó votar una visió de futur que volíem. Ara aquesta imatge està molt fosca i els ànims no són els mateixos. L'esperança és una necessitat per a l'acció col·lectiva, i la gent no es mobilitza si no hi ha una possibilitat d'una alternativa millor. Si els enginyers de la campanya d'Obama per al 2012 segueixen llançant els mateixos missatges i utilitzen la mateixa estratègia que el 2008, no aconseguiran res. Han de restablir el concepte d'autenticitat en el seu discurs.

Vostè diu que Obama no ha sabut enfrontar-se a Wall Street. Però és possible fer-ho?

És un repte enorme, però hi ha moments històrics que obren oportunitats. Hi havia una oportunitat perquè el poble estava mobilitzat, la credibilitat dels economistes i els banquers estava sota terra i tothom estava preparat per a un canvi. Fins i tot economistes com Paul Krugman o Joseph Stiglitz van comprendre la importància del moment. Obama, però, va decidir quedar-se amb els que van originar el problema. Potser per falta de comprensió o simplement perquè els va creure.

Sona una mica utòpic.

No és que el president ho hagi de fer sol, però ell pot servir d'impulsor. A la política dels Estats Units el canvi mai ha sorgit de dins (Congrés o presidència), sinó que sempre s'ha originat a través de la pressió dels moviments socials. Aquest ball entre els de fora i els de dins és el que origina el canvi.

Obama va escoltar els joves per preparar la campanya del 2008. I ara?

Són pocs els polítics que comprenen què és tenir un diàleg amb la joventut, que és el futur. Establir un diàleg amb els joves és establir-lo amb el món que ve i reconèixer el seu potencial. Necessitem una generació nova al govern i confio que el canvi demogràfic canviarà la política dels EUA, i el vot blanc dels estats del sud perdrà influència.

Com està ara la joventut dels EUA?

Té les mateixes ganes de canvi que abans, però sense que hi hagi res que cultivi el seu esperit. Actualment hi ha molta mobilització juvenil en temes com la immigració i la lluita contra el canvi climàtic.

És possible transformar l'entusiasme en mobilització sense líders?

És important distingir el lideratge de l'autoritat. El lideratge és una pràctica que qualsevol grup necessita si vol aconseguir fites. Ha de poder motivar, formar relacions, fer estratègies, mesurar el progrés i crear estructures que facilitin el treball en grup. Això són pràctiques. L'autoritat és diferent. Abans era tradició posar la responsabilitat d'aquestes pràctiques en una sola persona, però la història demostra que a vegades no funciona. Avui dia calen noves estructures d'autoritat que facilitin l'exercici de lideratge, com en el lideratge d'un equip. El futbol n'és un exemple: tothom té el seu rol establert i sense el joc de cada jugador no es guanyarien lligues .