EUROPA ELECCIONS FRANCESES
Crònica 22/04/2012

Martin Schulz: "Si els francesos volen un canvi, hi haurà una entesa fàcil amb Merkel"

Esquerra "Només els rics poden viure sense un estat fort" Austeritat "El rigor pressupostari és necessari, però és irresponsable no afegir-hi un projecte de rellançament econòmic" Europa "Per salvar la idea cal canviar l'estructura actual" Eurocambra "Vull fer visible que el Parlament és un legislador fort"

A. Trillas / C. Colomina
5 min
UNA FOTO AMB HISTÒRIA 
 Martin Schulz, socialista, mostra una foto en què explicava a la cristianodemòcrata Angela Merkel que a Grècia la va haver de defensar.

BRUSSEL·LESDesprés del que hem vist, doni'ns una bona raó per creure en Europa.

Per dominar els reptes del segle XXI, el canvi climàtic, les relacions monetàries internacionals, la immigració i el comerç internacional, cal una Europa forta. Però justament quan més cal un nou èmfasi en la integració, la confiança dels ciutadans en Europa està en caiguda lliure. És paradoxal i és perillós.

Com es pot recuperar la confiança?

La idea d'Europa no ha estat contestada. Es contesta la forma que hem donat a la idea. ¿Cal abandonar la idea perquè la forma que li hem donat no val? No. Per salvar la idea cal canviar l'estructura actual.

I potser alguns governs?

En un país, si la gent se sent mal governada, vota per canviar el govern però no pensa a marxar del país. Però a Europa, si la gent creu que està mal governada, vol marxar d'Europa. Els governs nacionals diuen als seus ciutadans que representen la seva seguretat tot i saber que ells ja no ho la poden representar. No tenen el coratge de dir-los que vénen a Brussel·les per afegir a la seguretat nacional una seguretat europea.

És només qüestió de coratge?

Bé, estem creant una sobirania transnacional però sense fer-ho mimetitzant el marc de repartiment de poders executiu, legislatiu i judicial que coneixem. Veiem que cada cop hi ha menys sobirania monetària i pressupostària, i que n'hi ha més d'europea. Però no hi ha el marc europeu apropiat per a això. Hi ha una acció executiva clara a Europa, però cal més control legislatiu que la vigili. Jo vull fer visible que el Parlament Europeu és un legislador fort. I vull guanyar aquest combat.

El Parlament ha anat guanyant poder als tractats, però a la pràctica no sembla pintar gran cosa.

La seva percepció que el Parlament no pesa gran cosa m'astora. Té raó que la percepció és aquesta. Però no és real! I em pregunto sovint per què passa. Quan el Parlament va aprovar el Six Pack (un conjunt d'iniciatives per reforçar el govern econòmic europeu) no vaig veure grans titulars als diaris. Quan el Consell va aprovar el mateix, sí. I Angela Merkel va dir que era una fita històrica!

Però, per exemple, el Parlament ha estat a punt de quedar fora del control del pacte fiscal!

És cert que el Consell ha intentat apartar el Parlament Europeu. Però també els Parlaments nacionals! Hi ha una frase d'Angela Merkel que trobo extremadament perillosa. Parla de "la democràcia conforme als mercats". Fa dos anys que sentim cada dia que cal fer les coses ja, molt de pressa, que no hi ha temps de discutir-les als Parlaments, perquè si no els mercats perden la confiança. Doncs sap què? Jo lluito per les regles democràtiques.

Si la Comissió és l'executiu, el Parlament fa d'oposició, doncs?

A Europa hi ha una lògica dreta- esquerra, no? Dreta al govern amb una majoria i esquerra a l'oposició, o al revés. Però, a més, a Europa té raó que hi ha una lògica interinstitucional entre Comissió i Parlament, d'una banda, i el Consell, que representa els governs. Els ciutadans no entenen tot això, tota aquesta estructura.

Europa té una estructura complexa, però de fet mana Alemanya.

Conec aquesta impressió. Tothom ho pensa. Un cop vaig anar al Parlament grec i vaig sentir comparacions entre Merkel i els nazis del tot inapropiades. Un diputat grec em va dir: a què veniu els alemanys amb els vostres diners? I jo vaig haver de sortir a defensar Merkel. Tinc una foto que reflecteix el moment [ens l'ensenya]. I vaig respondre que en aquell mateix moment Merkel era al Bundestag buscant suport per a Grècia, 130.000 milions, dels quals quasi 40.000 vénen d'Alemanya. El fons d'estabilitat té 500.000 milions dels quals 200.000 garantits per Alemanya. Alemanya ajuda. No és insolidària. Una altra cosa és la percepció de l'actuació dels alemanys.

Pel joc populista?

No és que Merkel hi hagi contribuït activament, però sí que ha participat en un debat que hi ha a Alemanya segons el qual el nostre compromís amb el sud és una mena de caritat amb els membres pobres de la família. En realitat, el que hi ha és una inversió d'Alemanya per estabilitzar un mercat on fa el màxim de les seves exportacions. Hem d'explicar als alemanys que està en joc l'estabilització del nostre mercat i de la moneda que fa el nostre mercat tan estable en relació a altres regions. No és caritat. És lògic i raonable. Merkel fa visible una imatge d'Alemanya que paga, però que imposa a canvi mesures inapropiades.

Però està d'acord amb l'austeritat.

El rigor pressupostari és necessari. És una qüestió de solidaritat entre generacions. No podem finançar el consum amb crèdits que hauran de pagar els nostres fills i els fills dels nostres fills. I també perquè amb rigor pressupostari aconseguim que Espanya i que Itàlia puguin pagar un 2% pel seu deute en comptes de pagar un 7%. I la diferència del cost pot invertir-se al país sense generar més deute. Perquè, i això és clau, a Europa li cal represa econòmica via inversió en creixement i ocupació. Aquest és el gran error d'Angela Merkel: que només imposa rigor pressupostari. És irresponsable no afegir a l'austeritat un projecte de rellançament econòmic.

Però qui qüestiona Merkel?

Ah, hi ha una dita que diu: un partit de futbol dura 90 minuts i al final Alemanya sempre guanya. És fals, però tothom s'ho creu! És un avantatge per a Alemanya. Fa por a la resta. En un Consell Europeu hi ha 27 països. I els altres 26 què diuen? No està justificat dir sempre que sí a Merkel! No podem culpar Merkel per decisions que prenen 27 països.

A França hi pot haver un canvi. Hollande, a qui vostè coneix bé, vol revisar el pacte fiscal.

Torna a ser una qüestió de democràcia. Si els francesos volen un canvi i voten per un president que diu "Vull renegociar el Tractat", el Tractat serà renegociat, n'estic segur. Crec que hi haurà una entesa fàcil amb Merkel. François Hollande ha parlat clarament d'afegir al pacte fiscal un projecte vinculat a favor del creixement i l'ocupació i jo comparteixo el seu parer. I estic segur que Merkel està negociant amb els caps dels grups parlamentaris alemanys una solució similar. I preveig que Alemanya acceptarà que cal un paquet de rellançament econòmic.

Què li passa a l'esquerra europea?

Vivim un moment històric en què una ideologia que ha guanyat a Europa durant dècades, la que diu que els mercats són prou poderosos per resoldre tots els problemes, ha fracassat. I paguem la factura dels enormes beneficis fets per la gent que diu que cal deixar fer els especuladors, els bancs, les asseguradores, que l'estat ha de ser superflu, i que després vol que l'estat la salvi. El missatge de l'esquerra ha de ser: l'estat és més necessari que mai, només els rics poden viure sense un estat fort.

stats