Mas-Colell avisa que la llei d'estabilitat pot "desmuntar l'autogovern" ben aviat

BARCELONA.El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va acabar ahir la seva conferència a la seu del Cercle Financer de La Caixa d'una manera contundent: "O el pacte fiscal o la fi de l'autogovern". L'argument resumia una reflexió política: "Si el que es pretén és reduir-nos a ser una autonomia més, intervinguda fins a les celles i subjecta al dictat dels funcionaris ministerials, llavors anem al conflicte i cap a un període turbulent".

Aquest to apocalíptic venia precedit d'una base econòmica. Mas-Colell va exemplificar la seva conclusió amb el projecte de llei d'estabilitat pressupostària, enviat a les Corts el 8 de març en tràmit d'urgència i que serà llei abans del 30 de juny. El conseller va assegurar que la literalitat d'aquesta normativa passarà per sobre de qualsevol protecció estatutària i permet "desmuntar l'autogovern català en un període relativament curt".

Segons la llei, Catalunya ha de reduir el seu nivell d'endeutament el 2020 al 13% del PIB (actualment arriba al 20,7%). "Si no és així, una multitud de mecanismes de control de tipus coercitiu es posen en funcionament", va afegir. Només el pacte fiscal pot facilitar arribar a l'objectiu esmentat del 13% en un termini de vuit anys.

Abaixar el dèficit

Mas-Colell es va referir a "un dels perills més grans del moment", centrat a aconseguir l'objectiu de dèficit per part de l'Estat del 3% el 2013. Seria perillós que "el govern [central] realment cregués que la tasca la poden fer les autonomies si se les colla prou". Aquesta idea la va repetir una altra vegada quan va remarcar que "no seria exemplar que l'austeritat la fessin les autonomies i l'estímul el govern central".

Davant l'atenta mirada de l'expresident José Montilla, el cap de l'oposició del PSC, Joaquim Nadal, i d'una nodrida representació empresarial i financera, Andreu Mas-Colell va recordar que, tot i que la llei catalana d'estabilitat pressupostària "no entrarà en conflicte" amb l'espanyola, sí que inclourà diferències, com la definició del dèficit estructural: el 0,14% en lloc del 0% a àmbit estatal i els terminis per complir-lo del 2018 en el cas català i el 2020 en l'espanyol.

El discurs de Mas-Colell va constar de tres parts. En la primera va abordar la situació europea, per després baixar a la realitat espanyola i catalana. En aquest punt, es va referir als problemes de liquiditat, que són tan rellevants com els ja tractats del deute i del dèficit. "La crisi de liquiditat és particularment forta des de l'agost passat i està afectant sobretot les autonomies". El problema principal se centra en el fet que "no tenim cobertura en termes de garantia del Regne d'Espanya" i no s'han desenvolupat uns mercats secundaris de deute autonòmic, que són "pràcticament inexistents".

Al final de la conferència, el president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (una de les entitats fundadores de La Caixa), Miquel Roca Junyent, va mostrar la seva sorpresa per la contundència del conseller en obrir el debat entre els assistents, i va assegurar que "la pràctica de centrifugar el deute de l'Estat cap a les autonomies ja hi era fa temps".