MADRIDPer evitar que dos trens xoquin no n'hi ha prou que un dels dos freni. Ho han de fer tots dos. De moment, el president de la Generalitat, Artur Mas, va comunicar ahir al cap del govern espanyol, Mariano Rajoy, que està disposat a donar-li una treva d'un any per "col·laborar bé i a fons" en les reformes econòmiques que Madrid vol posar en marxa. La més important és la laboral, que el consell de ministres aprovarà previsiblement divendres de la setmana que ve.
Com a contrapartida, Mas espera -confia- que Rajoy pagarà els deutes de l'Estat amb Catalunya, que atendrà l'agenda catalana i que respondrà a la proposta de pacte fiscal. Si no fos així, CiU estriparia les cartes amb el PP i posaria la locomotora nacional a tota velocitat.
La bona predisposició de la part catalana, però, contrasta amb els fets de Madrid, on no semblen disposats a aturar el xoc: Pla Hidrològic, fre al canvi de model aeroportuari i atacs a la immersió lingüística en són alguns exemples.
A la reunió que van mantenir durant dues hores a la Moncloa els dos dirigents, la primera des que governen, Mas va optar per veure l'ampolla mig plena i deixar fora del guió alguns dels temes més polèmics, com la llengua o la idea d'emancipació nacional que havia defensat en una entrevista al diari alemany Frankfurter Allgemeine . Es va centrar sobretot en el " primum vivere ": primer el més urgent i més endavant la filosofia.
Rajoy no complirà amb el dèficit
Mas va dividir l'entrevista amb Rajoy en tres blocs: les reformes per afavorir el creixement i l'ocupació, les polítiques d'austeritat i l'agenda nacional, centrada en el pacte fiscal.
En el primer paquet de mesures va confirmar "la bona predisposició" de CiU sempre que s'escoltin les idees de la federació, "que ha fet bé les coses en aquest terreny". Va posar l'accent en la necessitat de posar en marxa una reforma laboral que pivoti sobre la "flexibilitat", perquè creu que són només els autònoms i les petites i mitjanes empreses els que podran crear llocs de feina en un mitjà termini. Davant la premsa, va deixar clar que no hi ha sobre la taula un pacte estable, ni a Madrid ni a Barcelona. "Del PP català, ni una paraula", va afirmar, sec.
En el capítol de les retallades de despesa per quadrar els comptes, el president de la Generalitat va recordar els esforços que han fet els catalans. "Tenim predisposició a ajudar però volem ser ajudats", va dir. Per això va reclamar a l'Estat que no legisli per després carregar el mort a les finances autonòmiques i, sobretot, que garanteixi que les comunitats tenen accés al crèdit i l'abaratiment del cost del deute. Mas va veure receptivitat en el president espanyol en aquest àmbit.
Apel·lant a la seva experiència, va subratllar que és impossible que "sense enganyar" Rajoy tanqui l'any amb el dèficit del 4,4% fixat per Brussel·les si no vol "destrossar-ho tot". Va confirmar que Madrid n'és conscient i que treballa perquè Europa suavitzi la xifra. És el camí que el conseller Andreu Mas-Colell va seguir a Catalunya, quan, invocant l'herència desbocada, va avisar Madrid que el primer any no compliria.
La sintonia personal de Mas amb Rajoy és molt millor que amb Rodríguez Zapatero. Escaldat pels incompliments del PSOE, va afirmar que vol "donar una mica de temps" al PP perquè aboni els deutes: el fons de competitivitat i els diners de l'addicional tercera de l'Estatut. "Parteixo de la base que l'actual govern és seriós i pagarà. És fonamental que sigui així, perquè si no la línia de la confiança es trenca". Com ja va publicar l'ARA, la idea de l'executiu és que aquests diners s'incloguin als pressupostos que es presentaran a finals de març. Fonts de l'executiu espanyol van assegurar que estaven satisfets amb les explicacions de Mas i que entomaven el guant de ser un govern seriós que compleix.
La clau de tot plegat, però, és el pacte fiscal, que el president vol portar a Madrid també amb el suport dels diputats del PSC i del PP català. La resposta que hi doni la Moncloa determinarà si la col·laboració segueix o no el 2013. Ahir Mas es va limitar a entregar un document a Rajoy amb els eixos de la proposta perquè l'estudiï. "Entenc que no forma part de les seves urgències immediates", va admetre. Gràfic, va explicar que ara estan en la fase del "xipolleig" inicial; caldrà veure si el "festeig" continua o no.
Si Rajoy no trepitja les "línies vermelles" de l'autogovern, com la llengua, i entoma "l'oportunitat" del pacte fiscal, els trens seguiran a l'estació i "la inversió a terminis" de Catalunya a Espanya es renovarà.
