Mas-Zapatero: comença La reconciliació forçosa
"E l 2006 serà recordat com un gran any", va assegurar Zapatero abans del referèndum de l'Estatut, que es va fer aquell juny. Aleshores, totes li ponien: havia desencallat la negociació al gener en una reunió a la Moncloa amb Artur Mas, ERC era expulsada del Govern per dir no al text i Maragall ja no podia frenar unes eleccions anticipades a la tardor. Va ser la primavera d'un idil·li fugaç amb el líder de CiU, amb qui demà es tornarà a reunir a Madrid cinc anys després d'un pacte que va valer un Estatut. Retallat, però un Estatut.
El desglaç no serà fàcil. De fet, els dos presidents deixaran de banda la recerca d'una sintonia personal, que ja no existeix, i se centraran en les mesures concretes de caire econòmic que va detallar l'ARA dimecres.
L'ascens i caiguda de l'amor polític entre el president de la Generalitat i el del govern espanyol va durar deu mesos: del 21 de gener del 2006, quan van pactar a soles (i per a disgust d'un Duran i Lleida que esquiava tranquil i confiat a la Vall d'Aran) l'Estatut, fins al 28 de novembre d'aquell mateix any, quan José Montilla va prendre possessió del càrrec de president de la Generalitat. Va ser en aquell moment quan Mas i CiU van assumir que Zapatero no havia complert la paraula. I és que, segons va explicar el 2009 Felip Puig, el pacte forjat pels dos dirigents durant les set hores de reunió a la Moncloa contenia un acord de fons: els socialistes es comprometien a facilitar la governabilitat de CiU a Catalunya si era la força més votada, i els nacionalistes a apuntalar el PSOE al Congrés, seguint la seva tradició de donar estabilitat a Madrid. La reedició del tripartit va fer miques la confiança de Mas en un Zapatero a qui, des de la federació nacionalista, sempre havien titllat de "frívol".
Cap sintonia
Com explica un diputat de CiU, la ruptura és "prepolítica". No és l'incompliment d'una mesura; és una "traïció". "Ara no hi ha cap sintonia personal", afirma. El mateix Mas va admetre el setembre passat que fa "dos anys" que no parlen i que és " vox populi " que no s'entenen. Tot i que l'entorn del líder de CiU considera el pitjor dels escenaris una victòria del PP a les generals, els ponts amb el PSOE i amb Zapatero estan fets miques i només Duran i Lleida hi manté una relació irregular. Mas ha passat de veure en Zapatero un dirigent responsable a acusar-lo de practicar "el bla, bla, bla progressista" i a demanar de manera reiterada que cridi a les urnes.
Malgrat tot, la nit del 28-N, Zapatero el va felicitar. Però, com s'ha arribat a això? En una entrevista a la SER, poc després del pacte, Mas va elogiar el president espanyol per ser "un home que compleix" i que "entén Catalunya millor que altres presidents". S'encetava un camí per portar l'Estatut a bon port. Aquells mesos, la complicitat era total. Pocs dies abans de votar, i en plena pugna amb els republicans, el líder de CiU va advertir ERC que feien "el caldo gros al PP" criticant-lo a ell i a Zapatero. Superat el tràmit de les urnes, la tornada després de l'estiu ja va ser en clima preelectoral evident. Al setembre, Mas ja li va recordar la seva part del deute, "joc net" per respectar el guanyador. Però els socialistes catalans van mirar cap a una altra banda i van fer Montilla president, amb els vots de PSC, ERC i ICV. Punt final a l'idil·li.
"Ara els errors comptaran doble"
El gener del 2007 Mas avisava que "ara els errors de Zapatero comptaran doble" i l'acusava de crear "falses expectatives". Començava un allunyament progressiu i sense retorn. De pensar en pactes "de llarg abast" per garantir l'estabilitat a Barcelona i a Madrid dins el marc de la Constitució i l'Estatut el líder de CiU va passar, el novembre del 2007, a abraçar "el dret a decidir sense límits" i a fer unes picades d'ullet constants a l'independentisme que la sentència del TC ha carregat d'arguments.
El desglaç que demà comença té la pista d'aterratge al Congrés, on CiU torna a ser soci central. Com admet un dels seus dirigents, no convé que "el PSOE s'enfonsi i el PP tingui gran majoria". Per tant, cal fer equilibris. Al PSOE expliquen que no han sentit mai Zapatero fer "cap retret" en privat sobre Mas i que "no hi ha problema" amb ell. Durant la lluna de mel del 2006, però, l'entorn del president espanyol no s'estava d'augurar llargues i productives enteses apel·lant a "la sintonia generacional" entre tots dos.
Al govern espanyol asseguren que és Mas, ressentit encara, qui ha de fer un "esforç més gran" per llençar un missatge conjunt de "responsabilitat" i encarar la recuperació.
A CiU admeten que els seria més fàcil, en un futur, que el PSOE triés Alfredo Pérez Rubalcaba, que va jugar un paper destacat en l'Estatut i manté bona relació amb Duran i Lleida. Són dels que opinen que és més fàcil canviar de parella que tornar-se a enamorar.
