Mas busca a Madrid oxigenar el deute De la Generalitat

Ni un cèntim a la caixa. Aquesta (pitjor del que s'esperava i del que, segons el president Artur Mas, li havia avançat el tripartit en l'"impecable" traspàs de poders) és la situació de les finances de la Generalitat. El mandatari compareixia, a petició pròpia, al Parlament per explicar la composició del seu Govern, però al final el llarg debat a la cambra va acabar centrat en la situació del tresor públic català, que segons les dades del nou executiu va tancar el 2010 amb un deute de 7.200 milions, el 3,6% del producte interior brut.

De solucions màgiques no n'hi ha i les retallades en alts càrrecs o despeses protocol·làries no poden anar gaire més enllà de gestos cosmètics (o exemplars). A Catalunya li toca reclamar el que li deuen. I que es compleixin els pactes, encara que CiU no els donés suport al seu dia per "incomplir" un Estatut en què la federació nacionalista sí que va tenir un paper protagonista. Artur Mas va apuntar a Madrid com a via per oxigenar immediatament les finances del seu Govern. I és que, segons ell, l'Estat no ha inclòs als pressupostos generals de l'Estat els 1.000 milions d'euros que li pertocarien pel fons de competitivitat que recull el model de finançament pactat l'estiu del 2009.

Per a les més competitives

Aquest fons es va crear amb l'objectiu polític de beneficiar les comunitats més dinàmiques. Però els pressupostos que el PSOE ha aprovat amb els vots dels PSC, i també del PNB i Coalició Canària, encara no el doten econòmicament.

A Madrid, però, no ho veuen de la mateixa manera. Fonts de la secretaria d'Estat d'Hisenda neguen "categòricament" la versió que Mas va donar ahir a la tribuna d'oradors de la cambra. Els del 2011 són, segons destaquen, els primers pressupostos que incorporen de manera plena totes les previsions del sistema de finançament pactat per Antoni Castells i que Mas intentarà renegociar el 2013 en forma de pacte fiscal després de les eleccions espanyoles. Segons el govern espanyol, quan el 2013 es liquidi l'exercici (sempre es fa amb dos anys de retard) es podrà calcular quants diners pertoquen a Catalunya del fons de competitivitat, que era una de les singularitats més federalitzants del model.

En tot cas el Govern ja fa gestions, més o menys discretes, per intentar aplanar la situació amb Madrid. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es va reunir fa uns dies amb el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña. En la trobada no només haurien tractat assumptes pendents derivats de l'Estatut, també de la possibilitat que, pel seu alt nivell de dèficit, la Generalitat no pugui emetre més deute. De fet, a banda de les gestions que pugui dur a terme Mas-Colell, el negociador del Govern a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, que compagina la seva tasca amb la de portaveu de CiU al Congrés, té entre les seves missions aconseguir que l'Estat faci el possible per millorar la qualificació del deute públic català.

En tot cas, la decisió final sobre el límit d'endeutament de les administracions autonòmiques dependrà del que aquestes i l'Estat acordin en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera un cop vistos els informes de cadascuna per buscar "una sortida".

Mas es va mostrar dur amb el tripartit i amb la manera amb què havia negociat el finançament i havia gestionat les finances públiques. Davant hi va trobar un PSC i una ICV-EUiA severs en la defensa de la tasca de José Montilla i el seu executiu. Només li van oferir suport per assegurar que Madrid compleixi els compromisos en finançament o les inversions previstes en la disposició addicional tercera de l'Estatut. El bon clima amb què va arrencar la legislatura amb el PSC semblava esvair-se. L'oposició, "implacable" segons ells, s'imposa entre els socialistes, més davant un Govern "sense rumb" i que ahir no va poder lluir cap mesura o avenç concret.

Sí que va poder-ne explicar l'estructura i va presentar com a coherent l'aposta per engreixar la conselleria de la Presidència, que ha assumit competències de l'antiga Vicepresidència i de Cultura. A Palau hi ha, segons el seu inquilí, una estructura "potent" per un "lideratge" sòlid.

Zapatero i l'Espanya plural

L'economia centra el debat, més que no pas l'agenda nacional. Per això les crítiques a la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, pel seu tarannà contrari a l'independentisme o al paper de Duran (i al seu estatus legal per compatibilitzar el rol institucional i el polític) van quedar diluïdes, de la mateixa manera que ho va fer les retallades a l'autogovern que, de manera conjunta, pregonen amb matisos el PSOE i el PP. José Luis Rodríguez Zapatero va fer ahir, en un Senat en què ja es pot parlar català per indignació de gran part de la classe política i periodística madrilenya, una defensa de l'estat autonòmic i el plurilingüisme. Ara no és, però, cosa de gestos i sí de diners.