BARCELONACiU sap molt bé quins són els tendons d'Aquil·les del PSC i no renunciarà a estrènyer-los per posar-lo contra l'espasa i la paret de cara a les generals. Ja ho va fer amb el fons de competitivitat a les municipals i ara seguirà la mateixa estratègia, però amb el pacte fiscal. Queda clar que la importància d'aquesta reivindicació és cabdal no només per al conjunt dels catalans, que abracen en massa la proposta, sinó també per a la carrera política d'Artur Mas -no aconseguir el pacte fiscal seria el gran fracàs de la seva legislatura.
Per això el Govern no afluixarà la pressió i s'ho jugarà tot a una carta amb el pròxim president que hi hagi a la Moncloa. Però vol fer-ho liderant un bloc català sense fissures, perquè sap que res pot atemorir més el govern espanyol que una pinya catalana per exigir un finançament més just per a Catalunya. I per això cal, com va reclamar ahir el president, que tots els partits tinguin "les mans lliures" a Madrid.
El dard va anar directe al carrer Nicaragua, on el 20-N ha trencat els esquemes congressuals. De fet, el president de la Generalitat ja va deixar ben clar ahir que la qüestió "corre pressa" i que per molt que la data "incomodi" els socialistes no pensa alterar el calendari de la comissió parlamentària que estudia el pacte fiscal, una premissa que comparteixen ERC i ICV. Les conclusions han d'estar sobre la taula el 31 d'octubre i, en aquest sentit, Mas va assegurar que "com més aviat siguin les eleccions, millor", perquè així es guanya temps en la negociació per poder tenir el control de la caixa.
CiU vol prémer des d'ara mateix l'accelerador i engegar la maquinària de pressió a Madrid, i intenta fer-ho obviant el fantasma de la majoria absoluta de Mariano Rajoy que auguren algunes enquestes i que esmicolaria la proposta estrella de Mas. Però el PSC demana frenar, perquè precisament això d'anar "amb mans lliures" a Madrid no ho té, almenys per ara, al seu abast i perquè és conscient que si CiU abandera el pacte fiscal pot tenir prou embranzida per arrabassar-li el paper de força determinant a Catalunya.
Una pinya catalana a Madrid
Malgrat tot, Mas vol un PSC emancipat del PSOE que se sumi a la pinça a Madrid. El president va instar els socialistes a no deixar que "els seus problemes interns" interfereixin o "aturin" les reivindicacions de país, i no es va estar de recordar-los que el pacte fiscal és una aspiració molt transversal que també ha arrelat en gran part del seu electorat. Precisament per aquest clam social, Mas vol que tots els grups -"es defineixin com a catalanistes o no"- vagin a l'una.
Tres mesos i mig abans de les generals, el PSC ja es ressent d'aquest tendó que tan bé coneixen els seus adversaris. Atrapats en la clàssica disjuntiva de facilitar el camí al PSOE -sobretot davant un Rajoy que parteix amb un gran avantatge- o sumar-se a una reivindicació genuïnament catalana en la qual hi ha punts de trobada però que incomodaria els seus socis, els socialistes catalans s'aferren a la denúncia de "l'ús electoralista" que CiU ja està fent del pacte fiscal. A falta d'una Carme Chacón encara pendent de ser proclamada candidata a les generals, va ser el mateix portaveu del PSC, Joaquim Nadal, qui va sortir a la càrrega contra el candidat de la federació, Josep Antoni Duran i Lleida.
"Qui ha aixecat la bandera del pacte fiscal en termes de negociació política partidària no és el Govern, és el cap de llista de CiU", va subratllar Nadal, que va afegir que el fet que el líder d'Unió hagi "fet seva la bandera del pacte fiscal en termes de negociació postelectoral va en contra de l'esperit unitari que ha demanat Mas". A aquesta denúncia i a la petició d'ajornar tan sols les conclusions de la comissió es va sumar el PP, que veu una vocació de CiU per fer de la qüestió un "pim pam pum electoral". De fet, pel PP "no té sentit" anar amb tantes presses, perquè segons l'acord del finançament vigent, el govern espanyol no ha d'abordar la revisió fins al 2014. Tot i això, en lloc està escrit que no ho pugui fer abans.
El poder de l'aritmètica
És més favorable al pacte fiscal el PSOE que el PP? Mas no ho veu clar amb cap dels dos. D'entrada, ni Rajoy ni Rubalcaba ho consideren prioritari ni rebran gratuïtament la proposta amb els braços oberts. Però CiU sap, per experiència, que l'aritmètica al Congrés fa girs de 180 graus en els posicionaments del govern espanyol. "L'experiència demostra que es pot passar del « Pujol, enano, habla castellano » a parlar català en la intimitat en 24 hores", va posar com a exemple clar de quan s'ajunten la fam i les ganes de menjar.
