Durant els darrers set anys les principals decisions del Govern s'han cuit a la rebotiga dels partits polítics. Sovint tenien més clar què i com aprovaria el Govern José Zaragoza o Joan Puigcercós que no pas el president de la Generalitat. I el recel entre els socis de l'executiu, sumat als errors i la manca de cultura de coalició dels mitjans de comunicació i de la ciutadania, va fer que les tensions i discrepàncies no només fossin evidents sinó també tremendament visibles. A tot això Artur Mas hi ha contraposat amb vehemència els darrers anys un "govern fort" per acabar també amb la desafecció que, consideren els dirigents de CiU, hi ha cap a la política i els partits. Per això ahir, un cop els seus onze consellers havien pres possessió a Palau, el president va treure pit per haver estar capaç de construir un govern "que traspassa fronteres dels partits" i que agrupa "sensibilitats diverses" dins del catalanisme.
I és que l'executiu que es va reunir formalment per primer cop a Palau i que va visualitzar un traspàs de poders polit amb els seus predecessors del tripartit té accents diversos. Però a Palau, en què el confirmat portaveu Francesc Homs i Germà Gordó s'han fet forts amb el Diari Oficial de la Generalitat a la mà i que es confirma com el clar epicentre de poder, hi ha una clara homogeneïtat ideològica, en aquest cas per la banda sobiranista i democratacristiana.
Cap dels dos és d'Unió però segurament no els hauria molestat que a l'escriptori en què els consellers juraven el seu càrrec hi hagués, com passa a Madrid quan ho fan els ministres, un crucifix i una Bíblia. La vicepresidenta, Joana Ortega, (cara d'Unió a l'executiu) va marcar el camí a la titular de Justícia, Pilar Fernández Bozal, que arriba al Govern apadrinada pel dirigent d'Unió Manel Silva, també advocat de l'Estat. Les dues van prometre dur a terme les seves tasques "amb l'ajuda de Déu".
Poc marge als segons nivells
Potser la promesa del càrrec serà de les poques ocasions en què algun membre del Govern marqui perfil. El Govern és, en el substrat ideològic i professional, heterogeni, però el nucli de Palau donarà un marge només relatiu als consellers. Ara no decidirà l'aparell del partit -que en el cas de CDC mai ha aspirat a exercir un control angoixant de cap estructura-, ho farà Presidència. Hi haurà poques apostes arriscades. De fet, nou dels 11 secretaris generals de departament havien estat alts càrrecs als executius de Jordi Pujol i tenen complicitats generacionals amb Mas i el seu entorn.
I bona part del personal de confiança que ahir es va començar a conèixer està, d'una manera o d'una altra, vinculat al pinyol de Convergència. El conseller d'Empresa, Francesc Xavier Mena, sí que ha pogut captar un secretari general d'Esade, però Ferran Mascarell tindrà com a segon a Cultura un regidor de CDC a Vic vinculat al món de la música. Ara se li afegiran l'intel·lectual convergent Vicenç Villatoro per presidir l'Institut Ramon Llull i el dirigent d'Unió i editor Fèlix Riera per a l'Institut Català de les Indústries Culturals.
En qualsevol cas, Mas va considerar que, per ell, el Govern que va prometre al Saló de Sant Jordi és "el dels millors" encara que sigui "subjectiu". És també un equip que necessita "ser ajudat" i per això s'envolta de consells assessors. El context no és bo i avui mateix el president ho deixarà ben clar en el seu primer missatge institucional a TV3, que es tornarà a gravar a Palau i no en algun nou equipament, com feia sempre José Montilla.
Als consellers ja els va avisar que "amb menys diners" caldrà "fer més i millor" i que quan es retalli, que s'haurà de fer, s'haurà d'explicar bé "per què". De moment els hauran d'ajudar el comandament únic que, per fi, sembla haver-hi a Palau, i un PSC que, en boca del seu diputat Manel Mas, va "a la deriva".
