Mas entrega Badalona al PP per no volar els ponts al Parlament
El PP ja té el que volia. Amb un discurs indissimuladament xenòfob, l'espanyolisme ha aconseguit a Catalunya una icona en forma de gran ciutat: Badalona. El tercer municipi del país serà governat per Xavier García Albiol, que va aconseguir 11 dels 27 regidors el 22-M i que s'ha beneficiat de la incapacitat de PSC, CiU i ICV-EUiA per reeditar un pacte de govern que hauria tingut forma de cordó sanitari. Albiol serà el mascaró de proa popular a l'àrea metropolitana per seguir creixent a costa d'un PSC en declivi. I de ben segur que es convertirà en la nineta dels ulls de Mariano Rajoy -i de la seva maquinària de poder- si arriba a la Moncloa el 2012, tal com preveu de la primera a l'última enquesta.
La federació ha tingut altres prioritats abans que arraconar Albiol. Vista la pèrdua de vots a Badalona malgrat que és al govern (i que gestiona immigració) i la poca sintonia amb el PSC de Jordi Serra, la cúpula de CDC es va aferrar al "respecte a la llista més votada". El convergent Ferran Falcó es votarà a si mateix i permetrà investir Albiol a la segona. Un gest ordit al carrer Còrsega davant els dubtes de Falcó i pensat per evitar que les relacions amb el PP es degradin a nivell nacional.
L'actitud de PSC i ERC al Parlament i el perfil liberal de les mesures d'Artur Mas, tant amb la llei òmnibus com amb uns pressupostos que per primer cop contrauen la despesa (també la social), han configurat un escenari en què només el PP li estén la ma. CiU no volia declarar la guerra a l'únic aliat potencial, per més que fumegin les cendres de la batalla de l'Estatut i les campanyes anticatalanes de Rajoy i els seus.
El mateix discurs que Anglada
La llarga reunió de l'executiva de CDC va analitzar el 22-M i els dirigents es van dividir entre els que apostaven per no tibar la corda amb el PP i els que no volien premiar el xenòfob Albiol, a qui la fiscalia investiga per les seves campanyes. El secretari general adjunt, Oriol Pujol, va admetre que el discurs d'Albiol no dista del de Josep Anglada, de la Plataforma per Catalunya.
CDC insistia ahir a recordar que mentre Mas va ser a l'oposició va fer bandera del respecte a la llista més votada. Gràcies a aquest argument, Tarragona és la torna de Badalona. La direcció corregia l'agrupació local, que a diferència de la de Badalona no dubtava i que fins ahir sospirava per un pacte amb el PP que enviés a l'oposició el clar guanyador, Josep Fèlix Ballesteros (PSC). A les dues ciutats CDC assegura que es guarda la carta de la moció de censura si, en minoria, Ballesteros és caòtic o Albiol passa de les paraules als fets. Si se'ls fa caure serà "amb arguments".
El resultat a Tarragona i a Badalona no ha estat bo i s'ha optat per la comoditat. En el segon cas, la líder del PP Alicia Sánchez-Camacho avisava el 23 de maig que era tan "irrenunciable" com Castelldefels, on el PP va guanyar i governarà. I l'endemà del 22-M el secretari general de CiU, Josep A. Duran i Lleida, va dir que respectar la llista més votada era "impossible" a les municipals i que no havia valgut "mai". Tres setmanes després s'ha revisat i val.
Segons Pujol, només s'atendran "excepcions" molts locals, que no inclouen les pedres de toc de Badalona i Tarragona, per pactar contra els guanyadors. El cas més paradigmàtic és el Vendrell. CiU hi governava i va perdre vots i regidors, així que va ser superada pel PSC. Allà CiU preveu acceptar, tot i que ni els ha buscat ni hi haurà "cap conversa" o col·laboració, els vots dels cinc regidors de PxC. "Volem governar i tenim un projecte", es va justificar.
Badalona va centrar l'executiva. Pujol es va mostrar convençut que l'Albiol alcalde serà més suau que el candidat i va mantenir la porta oberta a futurs pactes. Va criticar la trajectòria del PSC a la ciutat, que per ell explica la davallada de CiU.
Cúpula sense unanimitat
Una majoria de dirigents van fer vots perquè ara es vegi fins a quin punt les promeses d'Albiol de fer la vida impossible als immigrants són "un brindis al sol". Alguns, fins i tot, recordaven que CiU ho va prometre a Manlleu el 1999 i després de guanyar les eleccions no va complir i es va estavellar el 2003. Els dirigents de l'ala progressista, com Carles Campuzano, Lluís Recoder i Santi Vila, van donar a entendre la seva disconformitat, com ahir mateix feia el futur alcalde de Girona, Carles Puidgemont, en una entrevista a l'ARA, o fa uns dies els responsables d'immigració del partit i el Govern, Àngel Colom i Xavier Bosch, i la JNC. La majoria, però, es van resignar i va acatar la decisió a contracor.
Fidel al seu ADN, CiU ha triat la via pragmàtica i l'ha revestit de coherència encara que la desconnecti del seu electorat a Badalona i Tarragona. Les urgències parlamentàries d'un Govern que no pot buscar-se més enemics s'ho valien.
