EL NOU FINANÇAMENT
Crònica 02/03/2012

Mas fuig de les rebaixes del PSC

Ferran Casas
3 min

ENVIAT ESPECIAL A CASABLANCASumar-hi el PSC, sí, però si és per rebaixar el pacte fiscal en la línia del concert, no. Aquesta és la posició que va fixar ahir el president de la Generalitat un cop sabudes les intencions socialistes sobre la seva proposta estrella de la legislatura: aconseguir de Madrid un nou finançament en la línia del concert que impliqui un canvi radical del model que s'ha anat millorant els últims anys. Pere Navarro vol desplegar l'Estatut per la franja alta, amb una agència tributària consorciada amb l'Estat i reduint de manera significativa el dèficit fiscal aprimant el fons d'anivellament.

Mas va deixar clar que no es tracta de millorar l'actual model com s'havia fet sempre, sinó de fer-ne un de nou i propi. I si no s'aconsegueix i de la negociació en surt simplement un retoc que doni més diners es podrà acceptar si és generós monetàriament, però no n'hi haurà prou per estar-ne satisfet, i menys per dir-ne pacte fiscal.

Més enllà del pessimisme total de la majoria de dirigents de CiU sobre la viabilitat d'un acord amb Madrid en la línia del concert, es tracta d'acumular forces a Catalunya, i el PSC és crucial, però no es pagarà qualsevol preu pel consens. Mas va aclarir en roda de premsa a Casablanca, en el decurs del seu viatge oficial al Marroc, que atreure el partit de Navarro a l'acord de CiU, ICV i ERC a la comissió parlamentària no pot equivaler a posar aigua al vi. Si més no abans que a finals d'any comenci la negociació amb Mariano Rajoy. "Sumar-hi el PSC no pot ser a canvi de diluir o rebaixar el pacte fiscal", va proclamar el president.

Les eines de pressió

Per no desvirtuar la idea inicial amb les receptes socialistes, CiU i el Govern tenen eines de pressió (el consens social és amplíssim) i aliats polítics que no estan -ni d'entrada ni de sortida- disposats a donar el braç a tòrcer en una reivindicació històrica per incorporar el PSC o fins i tot el PP. En el cas dels últims, socis habituals de Mas fins ara, els nacionalistes saben les dificultats que hi haurà mentre no facin un gir radical.

El president va plantejar ahir una negociació en bloc de CiU, ICV i ERC per sumar noves voluntats. "Cal que ells també donin suport a un pacte amb el PSC", va advertir.

Lligant la seva sort als companys d'aventura intenta desactivar els sectors més possibilistes de la federació, però també usa republicans i ecosocialistes com a eina per atreure els seus exsocis del tripartit, que no volen quedar-se sols amb el PP fent pinya contra el pacte fiscal.

Mas va afirmar que no és acceptable "una evolució del model actual" però també que la contribució del PSC "és clau". El president va acceptar parlar sobre l'agència tributària, però va aclarir que un consorci amb l'Estat "pot ser el punt de partida però mai el d'arribada", perquè l'objectiu és tenir-ne una de pròpia. "Pot haver-hi un calendari d'aterratge al pacte fiscal, i una etapa pot ser la del consorci", va afirmar, obrint la porta a la gradualitat.

La cobejada clau de la caixa

De la clau de la caixa en va parlar, com és habitual en ell, el portaveu del Govern, Francesc Homs, que és a qui Mas més escolta en aquest tema i a qui confia els detalls de la negociació, si més no fins al moment d'anar a Madrid. Homs va afirmar a Catalunya Ràdio que "si a la caixa hi ha moltes claus [en referència a la gestió compartida] ens perdrem". Per ell és bàsic recaptar i gestionar tots els impostos, malgrat que va valorar positivament el pas dels socialistes per "resituar-se".

La clau de la caixa evitaria, segons Homs, que l'Estat no pagui el que deu, com els 759 milions de l'Estatut, als quals enguany se n'hi han d'afegir 211 més que el Govern espera que Rajoy consigni en els pressupostos del 2012. I també cal estar pendent dels 1.450 del fons de competitivitat, que l'executiu català ja no demana amb la insistència de fa uns mesos. Potser perquè aquesta batalla es dóna gairebé per perduda.

Just l'endemà que el PSC fes la seva proposta en clau federal, la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va desar al calaix qualsevol debat sobre si Catalunya ha de tenir -o no- la clau de la caixa. "El problema és que està buida", va insistir, dirigint-se a Mas i a Navarro. El PP vincula qualsevol millora en el finançament a una millora general de la situació econòmica espanyola i això passa, d'entrada, per allunyar la reivindicació.

En el bàndol contrari s'hi va situar la portaveu d'ERC, Anna Simó, que va considerar que la proposta del PSC està "més enrere que fa set anys", quan el Parlament va aprovar la proposta d'Estatut que després seria retallada pel Congrés i pel TC. També va afirmar que el model de Navarro és una involució del model aprovat al Parlament a la tardor.

Hi ha partit. Mas no està enrocat, però, aquesta vegada, té línies vermelles.

stats