La Generalitat incomplirà aquest 2010 el límit de dèficit permès. Si bé l'objectiu de dèficit d'enguany l'havia fixat l'Estat en el 2,4% del PIB (4.700 milions), les previsions de la Generalitat apunten a una desviació d'entre el 0,7% i el 0,9%, de manera que arribaria a ser d'entre el 3,1 i el 3,3% del PIB. Així ho reconeix la Generalitat en l'informe sobre la situació de les finances que va entregar el president de la Generalitat en funcions, José Montilla, al president electe, Artur Mas, en la seva primera trobada al Palau de la Generalitat per formalitzar el traspàs de poders, 24 hores després de la investidura. L'informe atribueix l'origen de l'incompliment a la caiguda vertiginosa dels ingressos en relació amb els previstos en el pressupost del 2010 i a una despesa en salut superior a la programada. El govern Montilla en culpa, "en bona part" al "retard en l'aplicació de les mesures de contenció" del govern espanyol. I recorda que el mateix Estat reconeix a Catalunya l'esforç de contenció que ha fet.
El nou Govern haurà de preveure les fórmules per accelerar l'estalvi si vol complir els objectius de dèficit fixats per l'Estat. Per al 2011, Catalunya ha de limitar el dèficit en l'1,3% del PIB, uns dos punts per sota de l'actual. Això significa que el primer pressupost que haurà d'elaborar el govern Mas haurà de ser almenys 2.100 milions d'euros inferior al del 2010 (és la primera vegada que s'aprovarà un pressupost inferior a l'anterior), que s'haurà de prorrogar fins que s'enllesteixi el nou. L'objectiu dictat per l'Estat és que les comunitats autònomes arribin al 2013 amb un dèficit que no superi l'1,1% del seu PIB, perquè el 2013 el de l'Estat no superi el 3% fixat per Maastricht.
Un bany de realisme
Certament, pinten bastos. Dilluns, quan Artur Mas, arribi al seu despatx del Palau de la Generalitat, no en trobarà ni cinc de calaix. I no només això, sinó que haurà d'arremangar-se de valent també per gestionar un deute gegantí. La Generalitat deu 31.914 milions d'euros, seguint els criteris europeus, i arriba als 40.060 milions si s'hi suma tot el sector públic, inclosos l'Institut Català de Finances i l'Institut Català de Crèdit Agrari.
Aquesta és la cruesa dels comptes. Si bé no sorprenen ningú, sí que és cert que ahir prenien rang oficial quan Montilla lliurava al seu successor a la presidència el document que al llarg de 53 pàgines fa una radiografia de la situació financera de la Generalitat. Montilla i Mas es van reunir al Palau de la Generalitat per formalitzar el traspàs de poders 24 hores després de la investidura del nou president. El gest de Montilla evidencia que, ni que sigui per no haver-s'ho de sentir a dir, el Govern sortint vol optar per la transparència. I, a la vegada, desactivar qualsevol temptació del Govern entrant d'escudar-se en allò que la situació és molt pitjor del que el tripartit havia reconegut.
L'informe financer també evidencia el cost de les polítiques socials que ha aplicat el Govern des del 2006 i fins al 2009, quan la crisi despuntava. De fet, el Govern sortint ha actuat davant la crisi amb paràmetres nítidament keinesians: en moments de crisi, més inversió en polítiques socials (si cal tirant de dèficit) per reactivar l'economia i frenar qualsevol risc de fractura social associat a les diferències assistencials.
Així, la Generalitat va acumular un dèficit el 2009 de 4.706 milions, 3.165 milions més que a l'inici de la legislatura de Montilla, el 2006. El 2011, la Generalitat haurà d'amortitzar 8.788 milions, inclosos els 3.000 milions dels bons. A Mas i al seu govern se'ls gira feina.
