Mas liquida icones de la gestió del tripartit amb la llei òmnibus

Barcelona.L'anunci d'una llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica fa preveure un text normatiu de caràcter marcadament tècnic. I, de fet, la iniciativa que ha fet pública aquesta setmana el Govern és majoritàriament això, però darrere dels 631 articles de què consta aquesta llei òmnibus hi ha alguns elements que van més enllà de l'objectiu original i intenten reformar diverses de les mesures insígnia impulsades pel tripartit.

El propi preàmbul de la llei ja apunta que aquesta drecera ha de servir per evitar el "cost sobreafegit en el volum de tramitació parlamentària" que suposaria plantejar cada reforma per separat. El text ha estat preparat pel departament d'Economia, tot i que algunes conselleries no estaven assabentades de reformes que els afecten i, per això, es preveuen canvis abans no s'aprovi definitivament. En tot cas, el gruix de la llei persegueix la supressió d'alguns òrgans i la redistribució de funcions i la reducció dels equips de direcció d'uns altres.

Supressió d'òrgans. Una segona i heterodoxa neteja d'ens públics

En el seu programa electoral, CiU ja apostava per eliminar òrgans i empreses públiques i, després de passar una primera escombra a l'hora de reorganitzar el Govern, aquesta llei suprimeix tres organismes més de caràcter ben diferent: el Consell Català de Foment de la Pau, el Laboratori General d'Assaigs i Investigació i l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil. L'Institut Català Internacional per la Pau i els departaments corresponents assumiran les funcions respectives.

Reestructuració. Un aprimament d'organismes en els seus àmbits de direcció

Més enllà de la supressió directa d'ens -que segur tindrà més fases posteriorment-, aquesta llei en reestructura fins a 33. En alguns casos, suposa aprimar l'equip directiu o de gestió, com a l'Institut Català de l'Energia, el Consell Audiovisual de Catalunya o el Patronat de la Muntanya de Montserrat. Igualment, en el cas del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció, la llei l'allibera d'haver de crear una taula sectorial mixta juntament amb les empreses d'inserció per configurar itineraris d'inserció per als interns.

Clarificació de funcions. Noves atribucions i limitacions d'altres en diversos òrgans

Un altre aspecte comú en diversos articles de la llei és la modificació o delimitació de les funcions d'alguns organismes. Així, per exemple, permet a cada universitat establir com el personal acadèmic i els investigadors en formació poden fer classe i atribueix al Govern la capacitat d'inspecció, control i sanció de la prestació de serveis de comunicació audiovisual sense el títol necessari. Igualment, clarifica que ha de ser el Govern qui autoritzi els centres de formació del personal de seguretat privada i n'avaluï l'activitat, i no l'Institut de Seguretat Pública.

Agència Tributària forta. Noves funcions de coordinació amb l'Estat amb poca repercussió

Un dels organismes que seran reforçats amb la llei òmnibus és l'Agència Tributària de Catalunya, tot i que la modificació actual no fa preveure grans i ambiciosos canvis en el seu funcionament. Tanmateix, sí que la faculta per mantenir una relació amb l'Agència Tributària Espanyola en tot allò referent a la gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs estatals cedits de manera total o parcial, "incloent l'obtenció de dades i informació". També li permet fer estudis en aquests àmbits i en general en matèria de finançament.

Un CEO recol·locat. La llei li dóna permís per situar-se al departament que convingui

El tripartit va impulsar el 2007 la llei del Centre d'Estudis d'Opinió, que va rebre el suport de CiU. Segons la norma, l'organisme encarregat dels sondejos del Govern havia de dependre d'Economia per preservar la seva "independència política i partidista" i evitar repetir conflictes anteriors. Tot i això, en l'estructuració del nou Govern, Mas situava el CEO a Presidència per decret, contradient la llei, a l'espera de "les mesures legals suficients", cosa que va provocar crítiques de l'oposició. Amb la llei òmnibus, que marca que l'organisme "s'adscriu al departament que determini el Govern", finalment arriba l'anunciada reforma i s'aprofita per concretar i modificar algunes de les funcions de l'ens.

Un CCMA presidencial. Canvi d'estructura interna amb els càrrecs tergiversats

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, arran de la llei, atorga més poders al seu president, que haurà de proposar prèviament bona part de les decisions que aprovi el consell de govern i adopta noves facultats. Per contra, el director gerent adopta un paper més intern.

Un CoNCA buit. Un òrgan merament consultiu que ja suscita crítiques

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ja s'havia pronunciat en contra del poder executiu per donar subvencions a la creació del Consell Nacional de la Cultura i les Arts. La llei el priva del tot d'aquesta atribució, la centralitza en l'Institut Català de la Creació i de les Empreses (l'antic ICIC) i "reforça" l'ens com un òrgan de control i auditoria dels contractes programa dels equipaments culturals, segons diuen des de la conselleria. També li treu les atribucions de gestió del Canòdrom. Seguint al peu de la lletra la llei, el CoNCA i la Institució de les Lletres Catalanes quedarien fins i tot sense entitat jurídica i sense treballadors funcionaris, que passarien al departament, uns extrems que des de Cultura han negat, al·legant que això és un error de l'esborrany de la llei. El president del CoNCA, Francesc Guardans, va apel·lar ahir a la prudència que requereix un avantprojecte de llei, però tot seguit va declarar com a portaveu del plenari el "radical desacord" amb el contingut de la llei. Fonts del CoNCA van confirmar, de fet, que busquen ja el suport dels partits polítics perquè no es desmantelli un ens creat fa tot just tres anys.