Crònica 03/11/2011

Mas marca distàncies amb el PP i el situa al punt de mira del 20-N

El president de la Generalitat, Artur Mas, estableix distàncies amb el PP de cara al 20-N. Situa el respecte als interessos de Catalunya com a condició per col·laborar amb el nou govern espanyol.

Oriol March
3 min
El president del Govern, Artur Mas, va marcar distàncies amb el PP en la sessió de control que va afrontar ahir al Parlament.

Barcelona."És una campanya molt complicada per a nosaltres", explicava ahir un dirigent de CiU en un interval del ple del Parlament. Malgrat acumular més poder que mai -la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i les quatre diputacions catalanes-, la federació s'enfronta a una campanya amb un PSC que difícilment perdrà la primera posició a Catalunya i un PP envalentit que disputa el vot de càstig als socialistes i vol arrabassar als nacionalistes la segona posició. Una possibilitat que, en privat, admeten -i temen- alts responsables de CiU.

Si bé aquestes setmanes de precampanya el candidat, Josep A. Duran i Lleida, ha focalitzat els seus atacs contra el PSC de Carme Chacón, un dels seus blancs polítics predilectes, ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, va voler marcar distàncies també amb el PP. "El primer que farà el Govern envers el nou executiu espanyol serà defensar els interessos de Catalunya, i la nostra relació amb ell dependrà de si es respecta la identitat catalana", va etzibar a Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català, que ahir el va inquirir sobre com col·laborarà el Govern amb el pròxim gabinet espanyol, que molt probablement liderarà Mariano Rajoy.

Relacions institucionals

Aquests "interessos de Catalunya" es poden traduir, a efectes pràctics, que l'hipotètic govern de Rajoy accepti la proposta de pacte fiscal que enarbora CiU. Rajoy s'ha compromès a "escoltar" el nou model, però hi ha veus dels populars, com la del candidat per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, que el descarten sense miraments. "Només serviria per repartir misèria, ara", ha assegurat en més d'una ocasió.

L'argumentari del PP, i en especial del seu candidat, s'ha encarregat de ressaltar que Catalunya no sortirà de la crisi sense Espanya, en referència a la pulsió sobiranista que als populars els agrada hiperbolitzar en CiU. "Espanya no se'n sortirà sense Catalunya, perquè des de molts punts de vista seguim sent un gran motor econòmic", va argumentar ahir Mas en una resposta a Sánchez-Camacho, que és la primera mostra evident de distanciament en campanya. Ni tan sols quan Jorge Fernández va comparar Duran amb Moisès -arran del decàleg que el candidat de CiU va presentar per poder pactar amb el futur govern espanyol- hi va haver una reacció contundent contra els populars.

Aquesta actitud adoptada amb el PP contrastava amb la bel·ligerància amb què Duran contestava tots i cadascun dels atacs del PSC, especialment els de Daniel Fernández. El dia de Tots Sants, per exemple, el candidat de CiU va dirigir una carta als socialistes en què els acusava d'arruïnar Catalunya. Poc més tard, Fernández va enviar una carta en castellà a Duran en què li retreia que hagués fet una precampanya "agressiva i grollera", en referència a les seves declaracions sobre immigrants, homosexuals i andalusos.

Temors... i govern de concentració

Fonts de CiU reclamen que el punt de mira s'allunyi del PSC i es desplaci cap al PP, que és qui amenaça la tercera posició dels nacionalistes al podi català de les eleccions espanyoles. Els populars han estat socis preferents de CiU al Parlament, però les diferències en l'eix nacional són òbvies, i ja hi ha qui reclama que aquestes divergències s'emfatitzin en campanya. I més tenint en compte que quedar en tercera posició "deslegitimaria" l'acció de Govern. El pitjor malson que podria viure CiU la nit del 20-N.

Mentrestant, a Olot, Duran va tornar a insistir en la hipotètica creació d'un govern de concentració després de les eleccions "per fer front als reptes de la crisi econòmica espanyola i reduir l'atur".

stats