MadridL'acte institucional de commemoració de la Diada Nacional a Madrid ha quedat atrapat aquest any per l'ofensiva contra la llengua a l'escola i la imminència d'unes eleccions a Espanya que poden capgirar el panorama polític. El president Artur Mas va optar per no amagar el cap sota l'ala i va aprofitar l'ocasió per posar les cartes sobre la taula davant la societat civil espanyola. L'objectiu és evitar lamentacions més endavant. A la madrilenya Residencia de Estudiantes, centre històric d'ebullició cultural, va fer un discurs inequívoc de defensa del "camí propi" dels catalans.
Ahir no hi havia lloc per a la subtilesa ni per a la interpretació. Mas va voler evidenciar que s'han acabat els temps de voler agradar a Espanya, ja sigui buscant-ne l'estabilitat i assumint el cost polític (com feia Jordi Pujol) o intentant vertebrar una entesa federal (com pretenien Maragall i l'Estatut). Per als que se l'escoltaven mig incrèduls, va recordar que Catalunya comença a estar "cansada" de la queixa permanent. Ara toca la "transició nacional".
Mas no és Pujol
Malgrat la tensió -o potser per culpa d'això- la Diada d'aquest any va ser menys concorreguda que les anteriors. Els ministres i alts càrrecs socialistes que s'hi apuntaven quan governava el PSC no hi eren. Hi va haver excepcions, com el secretari d'estat de la UE, Diego López Garrido; el secretari d'estat de Transports, Isaías Táboas, antiga mà dreta de José Montilla, i el número dos del ministeri d'Agricultura, el també català Josep Puxeu. De la societat civil madrilenya en destacava Arturo Fernández, president de la patronal CEIM, i molt pròxim a la presidenta Esperanza Aguire. De fet, hi havia expectació per veure, a les portes del 20-N, la representació que enviava el PP, que si no obté majoria absoluta podria haver de necessitar CiU. La resposta va ser taxativa: no hi va anar ningú.
Mentre que, abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, el Madrid del poder esperava un Artur Mas pactista i moderat, que seguís els dictats del pujolisme dels anys vuitanta i noranta; ahir el president del Govern els va dir que ja poden anar estripant els vells esquemes.
El raonament de fons que va explicar a Madrid, mentre l'escoltava el cap de files de la federació al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, és que la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut i la reforma exprés de la carta magna han fet "l'escac i mat a l'esperit constituent i al consens Constitucional" i han conduït la situació a un punt "preocupant". Entre el públic hi havia el magist rat del TC Eugeni Gay. Per evitar que l'acusessin d'alarmista, Mas els va recordar que els últims trenta anys "no hi ha hagut ni una sola causa de veritat que hagi defensat l'Estat espanyol o en què s'hagi jugat el tipus de la qual el catalanisme s'hagi desentès". Des d'aquesta "autoritat" política va certificar que, per al govern de Convergència i Unió, "la Constitució ha deixat de ser punt de trobada" i que cal plantejar un altre full de ruta nacional.
Va dibuixar un camí "sense amenaçar ni importunar ningú" amb la llengua, la identitat i la cultura com a elements centrals, però també amb la demanada de més sobirania i el progrés econòmic. Un cop més, va explicar a Madrid que pensa tirar-ho endavant forjant grans consensos a Catalunya, pas a pas. El primer esglaó és el pacte fiscal.
Els grans partits espanyols fugen d'estudi quan se'ls planteja aquesta possibilitat. Ahir, el candidat socialista a la presidència del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va esquivar la qüestió quan se li va preguntar en un esmorzar informatiu. El cap de llista del PSOE va admetre que els gairebé 8 anys del govern Zapatero no han servit per aconseguir el propòsit inicial de resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya. Rubalcaba es va marcar l'objectiu de restablir un "respecte mutu" que esborri la tensió provocada per la "catalanofòbia" que el PP va sembrar durant la llarga negociació de l'Estatut. De ben segur que Mariano Rajoy, el seu rival conservador, s'hi haurà de referir a la visita que demà farà a Barcelona.
El català, prioritari
El Govern sap molt bé que negociar el pacte fiscal serà més complicat amb una majoria absoluta del PP, un escenari que ningú descarta. Per això, treballa per blindar-se amb un aval rocós de les altres forces catalanes, sobretot el PSC i ERC. El dubte que sobrevola la Generalitat és com combinar aquesta unitat amb els pactes econòmics que puguin anar teixint Rajoy i Mas. Els populars no es cansen de repetir que l'economia està per sobre d'altres diferències, com la polèmica lingüística. Ahir el president no va entrar al fons de la batalla per a la immersió però va advertir que el seu executiu no cedirà ni un mil·límetre. Té la confiança que acabarà guanyant aquesta partida. De fet, va recordar a Madrid que el país té dues virtuts: "Voluntat de ser i la força de creure en nosaltres mateixos". La clau per entendre el "miracle" de la supervivència de la nació.
