Mas ofereix sacrificis però exigeix a Madrid més generositat

Barcelona.El president de la Generalitat, Artur Mas, considera que ja ha fet els deures: un pla de viabilitat que permetrà a Catalunya, segons les seves previsions, ajustar-se a l'1,3% del producte interior brut en el seu dèficit (2.600 milions d'euros), fixat pel Consell de Política Fiscal i Financera espanyol. Cofoi amb aquest projecte que preveu una retallada d'uns 3.000 milions d'euros de la despesa del 2011, farà arribar dilluns a la capital de l'Estat el seu pla de xoc. Un pla que ofereix sacrificis però que també conté exigències. La primera és demanar al govern espanyol que permeti a la Generalitat mantenir la seva capacitat d'endeutament i, la segona, reclamar-li per a aquest any els mateixos recursos que Catalunya va rebre el 2010, és a dir, 16.646 milions d'euros del finançament autonòmic i les transferències corrents. Aquestes són les grans qüestions que Mas posarà en persona sobre la taula de Zapatero en la primera trobada bilateral entre els dos presidents, el 7 de febrer al Palau de la Moncloa.

Malgrat tot, l'executiu català és conscient que tota petició té una contrapartida, per molt que el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, assegurés ahir mateix (en una roda de premsa convocada a la mateixa hora que la de Mas i el seu conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell) que el seu grup ha donat suport a la reforma de les pensions del PSOE "a canvi de res".

"Quan ho fa CiU sembla que sempre hi hagi d'haver alguna cosa a canvi, ja n'hi ha prou", va insistir. Però a ningú li passa per alt que la negociació és així: un estira-i-arronsa, un intercanvi de suports i favors. Mas demanarà a Zapatero que, si convé, faci la vista grossa i permeti a Catalunya endeutar-se, fet que necessàriament implicarà que el govern espanyol promogui una bona imatge de la gestió catalana davant les agències de qualificació de deute.

Uns 11.000 milions més de deute

La Generalitat necessita emetre un deute d'entre 10.000 i 11.000 milions d'euros. Però tota petició requerirà pagar penyora, probablement en forma de suports que a l'executiu espanyol li poden convenir per aprovar lleis amb més suport que no pas el del PNB i CC i tirar endavant mesures, com en el cas de les pensions.

Mas podrà erigir-se com el gran rescatador d'una Catalunya que ha malgastat sense solta ni volta durant l'era del tripartit. Ara, segons el president, toca frenar aquesta "disbauxa" i "despesa desbocada" i, tal com fan les famílies i les empreses, cal "estrènyer-se el cinturó".

Però, d'altra banda, reclamarà "responsabilitat" a l'executiu del PSOE. "No tindria sentit que donés menys diners que el 2010", va sentenciar Mas. Per exigir-l'hi tindran a mà el memorial de greuges acordat pel Govern dimarts passat, un inventari en el qual la Generalitat detallarà les lleis aprovades per l'executiu central que li provoquen despeses afegides.

Mas va anar més enllà i va advertir que sense aquesta aportació de l'estat serà impossible ajustar-se a l'1,3% del PIB de dèficit i va tornar a insistir que el llegat del tripartit arriba al 3,6% del PIB (uns 7.200 milions d'euros).

Però, perquè es doni aquesta interacció, primer caldrà que el pla de xoc dissenyat pel Govern agradi a Zapatero, que ja ha donat mostres que serà comprensiu, com aquesta mateixa setmana en una entrevista televisiva. Mas no va avançar detalls concrets de la tisorada plantejada, però sí que va advertir que el 10% d'estalvi respecte del 2010 afectarà tots els departaments. Ho farà sense excepció però no equitativament.

Per no crear alarma va aclarir que es garantiria "l'esquema bàsic" i els "pilars" de l'estat del benestar i va afegir que, en tot cas, les retallades que s'aplicaran al refet pressupost del 2011 no seran "per sempre", sinó que seran una mesura de contenció per "salvar" el país de la greu situació econòmica que travessa i per reflotar-lo en "uns dos anys".

Més enllà dels ingressos que preveu rebre de l'Estat, poques opcions té el Govern de Mas per millorar l'aspecte de la caixa de la Generalitat. Es descarta una pujada d'impostos, una opció que el president considera que seria "contraproduent". Per això, més enllà de la retallada en els pressupostos, Mas planteja la venda d'algunes empreses públiques que siguin rendibles i és partidari de treure suc del patrimoni de la Generalitat, "un marge que no és gaire gran, però que s'ha d'aprofitar". El pla de xoc preveu tornar al model pujolista de vendre actius i llogar, una línia completament oposada al govern d'esquerres. Però ni Mas-Colell ni Mas van donar cap mena de pista sobre les característiques dels immobles a vendre o de les empreses a privatitzar. Haurà de ser cada departament l'encarregat d'oferir, d'acord amb la conselleria d'Economia, elements "prescindibles".

Malgrat aquesta limitada capacitat per generar nous ingressos segueix la supressió de l'impost de successions que CiU va anunciar a bombo i platerets durant la campanya electoral i que farà desaparèixer l'impost amb efectes retroactius l'1 de gener del 2010. Mas-Colell, que amb prou feines va intervenir en una roda de premsa marcada per les finances, va admetre que la Generalitat deixarà d'ingressar entre 350 i 400 milions d'euros. Malgrat la desaparició de l'impost durant dos anys, la Generalitat encara en cobrarà algunes quantitats pendents de pagar per part dels contribuents.

El punt 485 del programa

Sí que es mantindrà, en canvi, i al contrari del que passa en altres comunitats, el tribut de donacions malgrat el que prometia el punt 485 del programa electoral de CiU per al 28-N. La situació de la caixa que s'ha trobat Mas explica la decisió.

Mas-Colell va transmetre un missatge tranquil·litzador als funcionaris. "Que ningú es preocupi pel tema de nòmines o pagaments a curt termini", va dir. Només queda per veure si es cobriran amb un endeutament "molt controlat" o "a curt termini". L'emissió de bons, que no es descarta, seria en una fase posterior. Mas és conscient que la retallada no provocarà "adhesió popular", al contrari.