CATALUNYA AL MÓN
Crònica 03/03/2012

Mas vol més projecció al món sense conflictes amb Espanya

Ferran Casas
3 min
Mas vol més projecció al món sense conflictes amb Espanya

ENVIAT ESPECIAL A TÀNGERArtur Mas es va acomiadar ahir del Marroc satisfet. Els quatre dies d'expedició catalana han donat suport a iniciatives empresarials i han servit per tenir reunions polítiques de primer nivell. No s'ha entrevistat amb Mohamed VI, de viatge als Estats Units fins dimecres al vespre segons fonts diplomàtiques, però ha tingut contactes amb una desena de ministres (entre els quals el d'Economia, que va posar la mel als llavis de la delegació anunciant una licitació de 18.000 milions d'obra pública) i també amb el cap de govern, Abdelilah Benkirane, un islamista moderat no vinculat a les elits educades a París.

Mas va deixar Tànger amb una defensa de la importància de l'acció exterior i explicant que, després d'un primer any centrat en els ajustos i "l'endreça", ara viatjarà més per fomentar la presència de Catalunya al món. O el que és el mateix: la necessària internacionalització de la seva economia. Ara ha estat el Marroc però en els pròxims mesos serà Boston, als Estats Units. El secretari d'Exteriors, Senén Florensa, ha assenyalat fa temps regions prioritàries. I la capital de Massachusetts, on mig centenar d'empreses catalanes seran a una fira de biotecnologia al juny, n'és una. Altres, com Califòrnia, Holanda, Sao Paulo (al Brasil), o Bangalore (a l'Índia), queden per a més endavant.

Mas ha explicat que la pressió del PP contra l'acció exterior, que per ara es dóna per satisfet reduint a la meitat el pressupost -bàsicament el de cooperació- i tancar la delegació de Buenos Aires, no evitarà que Catalunya surti. Sap que Alícia Sánchez-Camacho no criticarà les missions econòmiques. I si el 2013 es concreta la intenció de trencar amarres amb el PP, també pot influir. Per ara, prudència. Crear una conselleria específica, com voldria la federació, tenia a veure amb la recuperació de l'economia. I les previsions no poden ser pitjors.

Sense delegació al Marroc

Tampoc s'obriran noves delegacions institucionals tot i la "massa crítica" en llocs com el Marroc. Mas va admetre que no reobrirà Casablanca, que va durar uns mesos, malgrat la bona acollida d'aquests dies en tots els aspectes. Aquella seu la va inaugurar Mas quan era conseller en cap al març del 2003 i al capdavant hi havia Àngel Colom. Pasqual Maragall la va tancar i l'ara president ho va criticar. "Hi ha empreses que ja no poden utilitzar les oficines i han d'usar mecanismes anteriors", denunciava a l'abril del 2004 al Parlament l'aleshores cap de l'oposició.

La cosa no està per alegries i les empreses catalanes s'hauran d'espavilar amb les plataformes empresarials d'ACC1Ó en un país on no tot són facilitats i que té problemes de seguretat jurídica i conflictivitat laboral. De fet, grans empreses espanyoles, com el Banco Santander o Caja Madrid, n'han marxat. I la pressió de França, que sense anar més lluny va aconseguir l'adjudicació de la línia d'alta velocitat Casablanca-Tànger sense concurs internacional, segueix malgrat que Espanya espera ser primer soci comercial del Marroc d'aquí deu anys, i trencar l'empat amb francesos i americans.

Amb una estructura petita al Marroc, per als grans assumptes les empreses catalanes recorreran a l'ambaixada espanyola, amb qui la Generalitat ha treballat per garantir l'èxit del viatge. Mas no va regatejar en públic els elogis a l'ambaixador Alberto Navarro, i la col·laboració ha donat fruits. El president havia pactat amb el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, no tocar temes polèmics, com la situació del Sàhara Occidental. I tampoc hi ha hagut problemes amb banderes i símbols. Es tractava de fer negocis i ajudar els 200 directius que l'acompanyaven. El fet diferencial ha quedat, aquest cop, amagat.

L'exemple del sud d'Europa

El fet diferencial apareix, per contra, en les entrevistes que el president dóna, de manera estudiada i intensa les últimes setmanes, a la premsa internacional (n'ha concedit al Le Monde, Frankfurter Allgemaine, Financial Times o Wall Street Journal , entre altres). Es tracta, segons el seu entorn, de transmetre que és la segona figura política de l'Estat, que Catalunya és singular per la seva identitat nacional però també "perquè és l'únic país al sud d'Europa que fa les coses bé" i que el pacte fiscal "serà bo per a la UE". A l'estil Mas, sense concessions a la gesticulació excessiva ni trepitjar ulls de poll de ningú, la missió internacional catalana va prenent cos.

stats