DEBAT EL FUTUR DE LA UNIÓ
Crònica 06/11/2011

Max Otte: "A Espanya li convé deixar l'euro"

Espanya "Amb la pesseta podria resoldre la crisi provocada per la bombolla" Grècia "El referèndum em semblava molt bo, molt positiu" Alemanya "No li ha anat bé, però cap govern francès li perdonaria mai que sortís de l'euro"

Miquel Codolar
4 min

Madrid.Observant el passeig de la Castellana de Madrid des de la terrassa de l'edifici on poc després pronunciarà una conferència se'l veu convençut d'unes idees polèmiques que argumenta amb paciència. Acaba d'escriure Freneu el desastre de l'euro!, un pamflet de seixanta pàgines en què denuncia que qui controla l'economia és una oligarquia financera que sotmet economistes, polítics i agències de qualificació que només vetllen per mantenir el poder dels Estats Units. "Defensem-nos" és el crit del llibre, que aposta pel coneixement com a clau per sortir de la situació. Otte demana una aposta per l'economia productiva oposada a l'especulació, un concepte que anomena "capitalisme popular", i també posa deures a la Unió Europea.

És inevitable que Grècia deixi l'euro i recuperi el dracma?

Grècia ha de deixar l'euro irremeiablement. És un cas especial, però no té cap altra alternativa. I no només això, també se li haurà de perdonar més deute.

També aposta perquè en surtin Espanya, Irlanda i Portugal. Tampoc hi ha cap altra solució?

No és que hagin de deixar l'euro obligatòriament, però deixar-lo seria avantatjós per a ells. Des del 1998 que dic que l'euro és una mala idea.

En què seria avantatjós?

Tornant a la pesseta, Espanya podria resoldre la seva crisi, provocada per la bombolla immobiliària. L'entrada d'Espanya a l'euro només va comportar uns tipus d'interès a la baixa, que van crear una falsa il·lusió de riquesa que va conduir a aquesta bombolla, i ara no es podrà superar abans de quatre o cinc anys.

Imaginem-nos que ja tenim la pesseta. Llavors què?

Espanya podria fer la seva pròpia política monetària. Podria actuar sobre la crisi immobiliària i no tindria com a única alternativa les retallades, com fins ara. Podria devaluar la pesseta per exportar més, elaborar polítiques fiscals per tenir més possibilitats de corregir l'economia. No es pot tenir una sola moneda per a economies tan diferents.

Però les pressions dels mercats es mantindrien igualment.

Esclar que estarien sota la pressió del mercat, però actualment no és que pateixin pressions del mercat, sinó de les agències de qualificació, que són entitats burocràtiques que no tenen res a veure amb el mercat real, perquè mantenen la triple A als Estats Units encara que tingui un dèficit per sobre del 10%. La sortida de l'euro, però, seria costosa, caldrien fons europeus. Però malgrat tot li aniria millor.

Les retallades estan centrant la campanya del 20-N. Al llibre no en diu res. S'ha de retallar més?

Potser sí, però jo crec que el millor que ha aconseguit la Unió Europea és el model de benestar, que penso que s'ha de mantenir. No hi ha dubte que s'han de reduir les despeses, però es pot fer millorant la gestió i aplicant una política impositiva diferent i més justa, amb més impostos a les fortunes més grans.

Sosté que l'euro tampoc ha anat bé per a Alemanya, perquè les exportacions no han millorat. Per què no ha de sortir de l'euro, també?

No poden. [Somriu.] Per raons polítiques. França vol estar a la zona euro i que Alemanya també hi estigui, perquè és central per al projecte de la Unió Europea. A més, cap govern francès perdonaria mai a Alemanya que en sortís. El cor de l'euro hauria d'estar format per França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Luxemburg... i la resta dels països podrien tornar-hi més endavant.

Ho té molt clar. Com s'explica les reticències a abandonar l'euro?

Potser per falta d'informació. Per a molts països, l'entrada a l'euro va ser una qüestió de prestigi. Ara ja no es veu així. França pensava que es podria beneficiar dels bancs de crèdit alemanys, utilitzar-los com a model del Banc Central Europeu.

La trava principal per canviar les coses és l'oligarquia financera?

Estableixen les regles del mercat, però en realitat organitzen la possibilitat d'especular. Les normes actuals van en contra dels bancs que sí que volen aportar crèdits a les petites i mitjanes empreses. Fomenten l'especulació sense traves.

Com es pot tombar aquesta oligarquia?

Jo estaria a favor de posar impostos als guanys del capital, tant com als ingressos del treball, perquè ara mateix el treball té una pressió impositiva molt superior al capital. És a dir, que els petits són al final els que més impostos paguen, i els més rics els que menys. Estic a favor de l'economia de mercat, però si és justa i afavoreix la productivitat, la ciència, la indústria. I no la mera especulació.

Què és el capitalisme popular?

És això. És l'economia del mercat social. Cal que els ciutadans inverteixin en l'economia productiva, en la indústria, i que no especulin.

Sosté que els polítics formen part d'aquesta oligarquia i demana més democràcia. És contradictori.

Estic a favor d'una democràcia directa. Per exemple, el referèndum que proposava Grècia em semblava molt bo, molt positiu.

Sembla que la democràcia no agrada gaire als mercats.

Si bé és cert que hi ha polítics que fan el joc a l'oligarquia buscant favors i interessos, també hi ha els de la vella escola, que creuen que han d'estar al servei del poble, que volen ser servidors de la cosa pública. Sé que és una idea que no està gaire de moda, però realment caldria plantejar's-ho de nou.

Què li sembla el 15-M? Creu que defensen el mateix que vostè?

És un senyal que alguna cosa està passant, tot i que no tenen un objectiu gaire clar. Però el canvi ha de venir d'una coalició d'empresaris, caixes d'estalvis, sindicats i manifestants d'aquests moviments.

stats