Medi Ambient ajorna dos pous de Repsol a Tarragona
L' empresa Repsol no podrà posar en producció els dos pous de petroli descoberts el 2009 a 45 quilòmetres de la costa sud de Tarragona tan aviat com pensava. El ministeri de Medi Ambient ha demanat un informe complementari al Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (CEDEX) que alentirà la declaració d'impacte ambiental de les obres per explotar els pous. Segons han declarat a l'ARA fonts de la companyia, "en cap cas es tracta d'una paralització, sinó d'un simple retard en el procés".
Aquest mes de març Ecologistes en Acció, L'Escurçó i Greenpeace van crear la plataforma Futur o Petroli amb l'objectiu de paralitzar les exploracions petrolíferes de Repsol a la costa tarragonina i la posada en funcionament dels dos pous. Aquests jaciments, batejats amb els noms de Montanazo D5 i Lubina 1, estan pendents de connexió a la plataforma marina Casablanca. La infraestructura, instal·lada el 1981, tenia previst tancar al cap de pocs anys i amb els nous jaciments podria mantenir-se, com a mínim, fins el 2018.
La majoria del petroli estatal (un 96%) es produeix a Catalunya, encara que representa una part ínfima (un 1%) del consum total espanyol. Repsol vol seguir extraient petroli català perquè "tots els recursos són necessaris per afrontar l'increment de la demanda energètica". Els ecologistes estan en contra de noves prospeccions i extraccions per preservar els ecosistemes marins d'accidents com el vessament del mes de desembre a la zona. L'altre argument que fan servir coincideix amb l'apreciació de Repsol, en el sentit que l'increment de la producció de la plataforma Casablanca no reduiria les importacions espanyoles de cru.
Una factura com l'1,7% del PIB
Mariano Marzo, professor de recursos energètics i geologia del petroli de la Universitat de Barcelona afirma que "mentre no hi hagi una alternativa, especialment per al transport, tot el que es pugui trobar en el mateix territori redueix la factura en concepte d'importacions", una factura elevadíssima. Segons Marzo, "la compra de productes petrolífers va suposar l'any passat per a Espanya una xifra equivalent a més de l'1,7% del PIB". La manca de cru empobreix més que mai. No per casualitat Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya són els quatre països d'Europa amb una dependència externa més gran del petroli.
Frederic Ximeno va ser director general de polítiques ambientals amb l'anterior govern de la Generalitat i està d'acord que cal reduir la dependència. Considera que es poden seguir fent prospeccions orientades a aquest objectiu, sempre que siguin rendibles econòmicament i energèticament: "És imprescindible fer el balanç entre els costos d'obtenció i el que n'acabem traient". "Estem vivint l'inici una transició energètica que ens portarà progressivament a un escenari en què els combustibles fòssils tindran cada cop menys presència", explica Ivan Capdevila, enginyer industrial i director tècnic d'ERF.
Transició massa lenta
Capdevila opina que encara té sentit aprofitar el petroli que ens quedi, amb un matís fonamental: "El més important és avançar en la transició energètica i, si buscar el cru no ens treu recursos per anar en aquesta direcció, perfecte, el que no pot ser és que una cosa vagi en detriment de l'altra". Frederic Ximeno ho subscriu: "Si es tracta de prioritzar, aleshores no prioritzaria el petroli".
Mariano Marzo també considera essencial aquesta transició, però creu que hi ha un optimisme excessiu sobre la velocitat amb què es produirà. Les dades de l'Agència Internacional de l'Energia ho confirmen. Aquesta organització preveu que el 2030 el 80% del transport seguirà funcionant amb petroli, fins i tot amb una bona penetració en el mercat de vehicles híbrids elèctrics.
El professor Marzo defensa el realisme energètic: "La transició energètica té lloc amb un consum global creixent i, per tant, encara que augmenti la contribució de les fonts alternatives, l'augment del consum mantindrà la quota baixa d'aquestes fonts durant més temps". Aquesta tendència va més enllà de la conjuntura actual de crisi, que ha fet baixar momentàniament la demanda energètica a molts països.
Per Repsol, la lentitud de la transició energètica converteix la recerca de noves reserves "en una obligació i una necessitat, mentre es van desenvolupant les fonts alternatives". Les prospeccions fetes els últims anys al nostre país no han donat gaire resultat. Segons l'empresa, amb el coneixement actual, a banda dels pous de Tarragona, no hi ha zones d'interès a Catalunya. En canvi, les expectatives són grans a les Illes Canàries, en una àrea pròxima a les aigües marroquines. Un factor cabdal en les prospeccions és la combinació entre el cost i el risc de fracàs. Són projectes que demanen alta tecnologia i un alt capital humà i financer, amb unes probabilitats d'èxit inferiors al 15% -segons dades de Repsol-. A més, els terminis s'allarguen i amb dificultats burocràtiques poden arribar fins als 10 anys. Els costos de la companyia són alts perquè cal prestar la màxima atenció a la qualitat de les instal·lacions. La sensibilitat social davant qualsevol incident, per petit que sigui, és cada cop més gran.
