La borsa de treball a Alemanya planta cara amb èxit a la depressió econòmica conjuntural europea. Aquesta setmana l'agència alemanya d'ocupació (BA) va presumir que el nombre de treballadors que estan a l'atur al país s'ha reduït en 82.000, i la xifra de ciutadans sense feina se situa en el llindar de 3.028 milions. És l'indicatiu més baix de desocupació al mes de març des de fa 20 anys, la qual cosa ha aixecat optimisme a la locomotora europea. "L'actual fase de debilitat conjuntural no ha deixat rastre en el mercat laboral alemany", va assegurar cofoi el cap de la BA, Frank-Jürgen Weise, mentre que el seu company directiu Heinrich Alt preveia una continuïtat d'aquesta evolució positiva: "A l'abril arribarem a menys de tres milions de desocupats si no passa res molt excepcional".
El difícil període de finals del 2011 i principis del 2012 no ha deixat seqüeles al mercat laboral alemany, insisteix Weise: "La demanda de força de treball és continuadament elevada". En comparació amb l'any anterior es van registrar 182.000 aturats menys. La quota de desocupació va descendir en 0,2 punts respecte al febrer i s'estableix al 7,2%. Això demostra que les empreses alemanyes es mantenen prou optimistes. Parteixen de la base que la debilitat econòmica registrada està limitada al primer trimestre del 2012. Fins i tot el ministre alemany d'Economia, Philipp Rösler, presumeix que "hi haurà una sostinguda tendència a l'alça en el mercat laboral".
Però això només és una cara de la moneda. Si Rösler parla d'èxit i revisa dades positives com que al febrer va ascendir en 587.000 persones el nombre d'assalariats per situar-se en 41,10 milions de persones actives a Alemanya, ben a prop seu, una companya del gabinet que lidera la cancellera Angela Merkel arrufa el nas. Mentre Rösler insisteix que el nombre de treballadors obligats a cotitzar a la Seguretat Social ascendia en les últimes dades del gener a 38,58 milions -un increment de 712.000 persones en comparació amb l'any passat- i pregona que a tots els estats federals alemanys hi ha demandes de feines regulars -sobretot especialistes en mecànica i electrònica, en el sector de la construcció de vehicles i de maquinària, i en sanitat-, la ministra alemanya de Treball, Ursula von der Leyen, ha de sortir al pas de la denúncia social que milions de persones, en especial dones, estan abocades a una miserable jubilació per les seves actuals precàries condicions laborals.
El contrast entre els empleats qualificats que demanda la indústria i els treballadors menys formats que malviuen de feines temporals és brutal. Segons les últimes dades publicades pel diari Süddeutsche Zeitung , 7,4 milions de ciutadans a Alemanya tenen una feina que els permet guanyar fins a 400 euros mensuals i per la qual no han de pagar cap impost ni quota social. D'aquestes persones, a mitjans del 2011, poc menys de 4,65 milions són dones, i dos terços cobren les anomenades minifeines, limitades a 15 hores setmanals. Per a la seva assegurança de jubilació això té enormes conseqüències.
La pobresa castiga les dones
Les dones que no tinguin cap altra font d'ingressos que aquestes minifeines tindran una pensió inferior a 200 euros. El govern de Merkel ha arribat a aquesta conclusió després de veure's obligat a respondre a una consulta parlamentària de l'esquerra. L'informe del ministeri alemany de Treball admet que les cotitzacions als fons de jubilació públics dels treballadors de minifeines només donen dret a 3,11 euros de pensió al mes per cada any treballat. Després de 45 anys servint dinars, ordenant prestatgeries o netejant cases, sense que cap empresa els ofereixi res millor, tot just aspirarien a una renda de pensionistes de 139,95 euros mensuals.
El mateix Süddeutsche Zeitung demana en un editorial que l'executiu de Merkel aturi la pràctica de les minifeines, per les quals es va interessar el govern espanyol. Eliminar aquestes feines precàries seria el millor programa contra la pobresa de les dones pensionistes. La coalició de Merkel ja ha reaccionat anunciant plans per subvencionar a partir del 2013 les pensions més baixes.
