Menys trànsit, però més calaix
Els gestors privats d'autopistes de Catalunya van incrementar la seva facturació i el seu benefici l'any passat tot i registrar un caiguda del trànsit del 3,7%. Abertis i Ferrovial controlen Acesa, Aucat i Autema.
Barcelona.Les concessionàries privades d'autopistes van augmentar els seus ingressos i beneficis l'any passat tot i registrar menys usuaris que l'exercici anterior. Les dues companyies privades que operen al mercat català de les vies de peatge són Abertis i Ferrovial. El mapa d'autopistes el completen les empreses públiques Tabasa -concessionària dels túnels de Vallvidrera- i Túnel del Cadí (participada en un 37% per Abertis).
Els peatges catalans gestionats per Abertis i Ferrovial van sumar uns ingressos de 837,8 milions d'euros el 2010, xifra que suposa un augment del 0,40%. El resultat brut d'explotació (ebitda) va créixer un 5,7%, fins als 674,5 milions d'euros. Els guanys -els grups no han concretat a les seves presentacions de resultats el benefici net de cada filial- van incrementar-se en una proporció superior a la facturació a causa de les despeses d'explotació inferiors de les concessionàries i de la seva reducció de costos. La intensitat mitjana de trànsit (IMD) es va situar en 79.048 vehicles, un 3,72% menys que l'any anterior.
El trànsit de les autopistes és un bon indicador de l'activitat econòmica d'un país, ja que reflecteix la mobilitat privada dels ciutadans però també el transport comercial per carretera, molt important a Espanya a causa de la falta d'una alternativa sòlida per a ferrocarril.
Abertis -el grup d'infraestructures participat per La Caixa, ACS i els fons britànic de capital risc CVC- és l'accionista únic de les concessionàries Acesa i Aucat, i a més participa a Autema en un 23,72%. La resta del capital està en mans de Ferrovial.
La xarxa catalana
Acesa és la principal concessionària de Catalunya. Gestiona una xarxa viària de 541 quilòmetres de longitud que es reparteix entre les autopistes C-31, C-32 (Montgat - Palafolls), C-33 (Barcelona - Granollers), AP-7 (Tarragona - Barcelona - La Jonquera / Montmeló - El Papiol) i AP-2 (Saragossa - Mediterrani).
La concessionària va facturar 669 milions d'euros durant el 2010, un 0,5% més que l'exercici anterior. El trànsit va disminuir un 3,5%, fins als 31.753 vehicles diaris; aquesta retallada es va contrarestar per les compensacions econòmiques rebudes pels convenis d'ampliació de les autopistes AP-7 (91 milions d'euros a càrrec del ministeri de Foment) i de l'autopista del Maresme (la Generalitat va aportar 7 milions d'euros).
L'altra concessionària controlada íntegrament per Abertis és Aucat, empresa que explota els 58 quilòmetres dels túnels del Garraf (C-32). Aucat va ser l'única concessionària que va experimentar una retallada en totes les seves grans magnituds. El trànsit de la via va disminuir un 4,1%, fins als 26.712 vehicles diaris. Els ingressos van ser de 90 milions d'euros, un 4,8% menys que l'any anterior. Abertis ha reorganitzat les seves autopistes catalanes en els últims mesos. El grup ha escindit d'Acesa les concessions que depenen de la Generalitat (C-31, C-32, C-33) i les ha integrat a la nova societat Infraestructures Viàries de Catalunya (Invicat), participada al 100% per Abertis. D'aquesta manera el grup reordena els seus actius a Catalunya en funció de la titularitat i disposa, alhora, d'una marca més identificada amb el territori que podria servir per optar a noves autovies o autopistes.
Autema és la concessionària de l'autopista que uneix Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Manresa. El trànsit va minvar un 3,5%, fins als 20.583 vehicles diaris. Els ingressos van augmentar un 7,2%, fins als 78,8 milions. El motiu que explica aquesta evolució favorable de les magnituds econòmiques d'Autema és la compensació que rep anualment de la Generalitat. L'any 1999 la concessionària va arribar a un acord amb el Govern segons el qual la companyia rebria una aportació econòmica anual a canvi d'una substancial rebaixa en el preu del peatge. Aquesta compensació va ser de 12,8 milions d'euros el 2008. Ferrovial ha declinat concretar la xifra abonada l'any passat pel Govern.
Tal com es desprèn d'aquestes xifres, l'explotació d'autopistes és un negoci d'alta rendibilitat. Només cal veure la proporció dels ingressos que acaben convertits en guanys per a la concessionària. Però, per una altra banda, cal assenyalar que es tracta d'un sector que requereix unes elevades inversions inicials i un llarg període d'amortització de les infraestructures.
L'actual situació de restricció pressupostària fa que les administracions tornin a considerar la possibilitat de construir noves carreteres amb peatge directe. En els últims anys la Generalitat s'ha decantat per generalitzar l'ús del peatge a l'ombra, fórmula segons la qual el concessionari assumeix la inversió inicial i el manteniment de la infraestructura i rep a canvi un cànon anual en funció del número de vehicles que utilitzen la via. D'aquesta forma, el Govern és qui paga a l'empresa privada i els conductors no han de pagar peatge, tot i que l'ús de la via s'acaba sufragant amb els seus impostos.
Amb aquests sistema s'han finançat la connexió Vic - Ripoll, l'Eix del Llobregat, el de Maçanet - Platja d'Aro, el de Reus - Alcover, el desdoblament de l'Eix Transversal i l'Eix Diagonal; totes, autovies licitades per la Generalitat.
