BRUSSEL·LESSi en alguna cosa estan d'acord els dos principals motors econòmics i polítics de la Unió Europea, Alemanya i França, és que cal més disciplina fiscal i més integració econòmica entre els socis de l'euro per sortir de la crisi. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de França, Nicolas Sarkozy, tenen clar que imposaran la seva recepta a la resta de la zona euro costi el que costi en la cimera que comença avui a Brussel·les. Els dos líders estan disposats a apagar tots els focs que sorgeixin: les amenaces de veto del Regne Unit a qualsevol solució o la més que previsible negativa d'Irlanda a la proposta d'harmonitzar l'impost de societats.
Merkel i Sarkozy van enviar ahir la carta amb les seves propostes al president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, entre les quals hi ha la idea -ja evocada anteriorment- d'harmonitzar l'impost de societats. Irlanda, el soci de la UE amb l'impost a les empreses més reduït, del 12,5% (a Espanya és del 30%), sempre ha rebutjat apujar l'impost perquè serveix com a imant per a milers de multinacionals i s'ha convertit en un dels pilars de la seva economia. Harmonitzar l'impost de societats és una de les velles reivindicacions de la Comissió Europea, també d'Alemanya, però fins ara no ha prosperat mai. França i Alemanya també demanen un impost per a les transaccions financeres, rebutjat per altres actors com el Regne Unit.
La cimera europea, que comença avui amb un sopar a dos quarts de vuit del vespre i s'acabarà -en principi- demà a la tarda, ha de servir com a punt d'inflexió per a l'eurozona. Potser la intenció de Sarkozy de refundar la UE és massa ambiciosa per fer-ho en un dia i mig, però sí que és urgent que els socis de l'euro prenguin mesures creïbles per fer front a la crisi del deute i retornar la confiança als mercats. Els 17 socis de la moneda única volen crear un tallafoc definitiu a la crisi grega i l'única alternativa és demostrar als mercats la ferma voluntat de garantir la disciplina fiscal.
Malgrat la urgència de trobar una solució definitiva, Alemanya es va mostrar ahir "més pessimista que fa una setmana", segons va reconèixer un funcionari alemany, i considera que hi ha països que no han entès la gravetat de la situació. Els analistes creuen que la zona euro està gastant els últims cartutxos i necessita un acord urgentment. D'això en són conscients París i Berlín, dos socis que han fet un pas endavant per guiar -o per imposar- la solució a la crisi. En la carta enviada ahir a Van Rompuy, Angela Merkel i Nicolas Sarkozy, reconeixen que la crisi "ha posat en evidència llacunes" en l'arquitectura econòmica de la Unió i proposen una sèrie de mesures que seran analitzades avui pel conjunt dels Vint-i-set.
Un sol impost de societatsIntroduir una taxa Tobin a la qual s'oposa David Cameron
Els promotors de la carta defensen la necessitat d'augmentar la competitivitat i la convergència de les polítiques econòmiques. Per fer-ho, proposen un nou marc jurídic per harmonitzar l'impost de societats, millorar la regulació financera i el mercat de treball. També han posat damunt la taula la taxa sobre les transaccions financeres. Les propostes topen frontalment no només amb Irlanda, que defensarà amb dents i ungles el seu miniimpost a les empreses, sinó també amb el Regne Unit. El primer ministre, David Cameron, està especialment en contra de la taxa financera. Ahir ja va advertir que protegirà els interessos del sector financer londinenc i vetarà qualsevol modificació dels tractats si no obté "salvaguardes".
Reforma o nou TractatParís i Berlín volen canvis per garantir la disciplina
L'objectiu compartit per Merkel i Sarkozy és que les normes més estrictes que volen promoure i els nous compromisos de disciplina estiguin recollits als tractats. Prefereixen impulsar les noves normes en el marc de la UE, però no descarten anar per lliure i fer un nou Tractat intergovernamental al marge de la Unió. Tot dependrà de si països com el Regne Unit pugen al carro o veten un acord a 27.
Governança de l'euroCalen més cimeres en temps de crisi i un president de l'eurozona
França i Alemanya proposen reforçar la governança econòmica com a conseqüència lògica de tenir una zona euro més integrada fiscalment. Demanen que hi hagi un president de l'eurozona, que podria ser Herman van Rompuy, o un primer ministre de l'euro, i que se celebri una cimera dels països de la moneda única cada mes, almenys fins que s'acabi la crisi. En temps de bonança, les reunions de líders seran dos cops cada any, que se sumaran als Consells Europeus que ja se celebren habitualment amb tots els socis de la UE.
Sancions automàtiquesEs reforça la part preventiva del Pacte d'Estabilitat
Tots els estats membres de l'euro hauran d'incloure la regla d'or a la seva legislació estatal per garantir el compliment del Pacte d'Estabilitat i Creixement. És a dir que hauran d'incloure a la carta magna la prohibició de superar el 3% de dèficit públic, com ja ha fet Espanya. Per a aquells socis que no respectin el límit del 3%, hi haurà sancions automàtiques que només es podran evitar si una majoria qualificada de països hi donen suport. Seria el cas, per exemple, si un país fa front a un problema puntual i justificat.
