CRISI DEL DEUTE
Crònica 18/06/2011

Merkel cedeix a les pressions

Angela Merkel i Nicolas Sarkozy per fi van de bracet. Tots dos van acordar ahir a Berlín la participació de creditors privats en el rescat grec, i així donar oxigen a l'euro i oferir, per ara, calma als mercats.

Isaac Lluch
2 min
Merkel cedeix a les pressions

BERLÍN.La controvèrsia sembla dissipada. Alemanya i França van demostrar ahir unitat en reclamar una ràpida solució per a un segon paquet de rescat de Grècia i van convenir d'incloure-hi de manera capital el Banc Central Europeu (BCE). Merkel i Sarkozy van destacar després de tot just tres quarts d'hora de trobada que una participació voluntària de la banca privada ha de ser portada d'acord amb els criteris, més tècnics que polítics, de la troica, BCE, Comissió Europea i Fons Mundial Internacional (FMI).

Berlín i París per fi estan d'acord sobre aquest procediment. Sarkozy, amb tot, es va sentir ahir el gran triomfador i va parlar d'"èxit". Merkel, en canvi, va haver de desdir-se de part de les exigències alemanyes per desbloquejar el rescat grec just abans del Consell Europeu dels pròxims dijous i divendres, quan s'haurà de tancar un paquet d'ajudes a Atenes per valor aproximat de 100.000 milions d'euros.

No es pot perdre més temps. "Cal anar tan ràpid com es pugui", van remarcar Merkel i Sarkozy amb l'esperança que les turbulències del mercat es calmin, cosa que es va produir. "Volem una participació dels creditors privats sobre la base de voluntarietat", va dir Merkel.

Acord empès per la pressa

Fins ahir, Berlín exigia que els inversors privats havien de comprometre's en qualsevol cas i de manera substancial en el rescat grec, però aquestes condicions es van esfumar després de la reunió dels dos pesos pesants de la zona euro. Especialment el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, havia urgit a l'obligatorietat de la participació dels tenidors del deute, a qui exigia que ampliessin set anys el venciment dels bons grecs amb interessos baixos. Res que fes gràcia a França: els bancs francesos estan especialment afectats per la situació financera grega. Tant París com el mateix BCE i altres estats de la UE feia dies que es mostraven intransigents a l'hora de defensar el caràcter voluntari d'una eventual participació dels inversors privats.

Des de la perspectiva del govern alemany acceptar aquesta "base voluntària" significa un gir notable. Però com es tradueix de manera pragmàtica aquesta "voluntarietat"? Ningú no sap ben bé com els bancs poden ser portats a renunciar a endarreriments de manera voluntària. És poc imaginable que Merkel exigeixi atrevidament als bancs alemanys de desistir dels crèdits grecs mentre els bancs francesos afectats es lliuren d'aquesta sol·licitud.

No obstant això, l'anunci d'un acord entre Berlín i París sobre el caràcter voluntari de la participació dels creditors privats va encoratjar ahir els inversors. Les borses van redreçar el rumb després de la compareixença de Merkel i Sarkozy. Els experts analitzen que la voluntarietat és la clau perquè els mercats es calmin, ja que en veure que no s'obliga ningú a acceptar una suspensió de pagament els creditors poden mantenir la confiança d'invertir en els estats de la zona euro. Per a Espanya va ser un bàlsam. La prima de risc respecte a la referència d'Alemanya es va reduir en un sol dia dels 290 punts de dijous als 260 d'ahir, encara, però, massa costosa per garantir el creixement econòmic a curt termini.

stats