Merkel demana perdó per les víctimes dels neonazis

BERLÍNEl cas és únic en la història d'Alemanya. Terroristes neonazis van campar durant anys pel país passant desapercebuts tot i assassinar vuit persones amb arrels turques, una de grega i una agent de policia, a més de robar diverses sucursals bancàries. Una història fosca en què les forces de seguretat, sobretot l'agència d'intel·ligència policial alemanya, en surten ben mal parades pels errors que haurien comès.

Han passat tres mesos des que el país va conèixer la sèrie d'assassinats que del 2000 al 2007 va perpetrar una cèl·lula neonazi que es feia dir Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), i ahir l'estat i la societat alemanyes es van unir en un acte sense precedents per honorar-ne les víctimes. En un moment en què la imatge exterior d'Alemanya està fortament deteriorada -sense anar més lluny, aquests dies determinada premsa grega ha comparat la cancellera Angela Merkel amb Adolf Hitler-, el país germànic va voler enviar un inequívoc missatge: la inoperància davant la violència d'extrema dreta no és pròpia d'aquest país. "Alemanya som tots els que vivim aquí", va pronunciar la cancellera en un emotiu acte que va tenir lloc a la Konzerthaus de Berlín.

Representants del govern, del Bundestag (cambra baixa), del Bundesrat (cambra de representació territorial) i del Tribunal Constitucional, així com familiars de les víctimes, van ser entre els 1.200 assistents a l'acte. "Ho farem tot per aclarir els assassinats i dirigir la justa condemna als malfactors. Aquests assassinats van ser també un atemptat contra el nostre país. Són una vergonya", va refermar Merkel, que va demanar "perdó" per la manera com l'estat alemany va gestionar aquest cas i, especialment, per haver escampat les falses sospites que les víctimes estaven relacionades amb activitats delictives. "Ningú pot fer tornar els vostres marits, pares o fills, però tots podem mostrar avui que ja no esteu sols amb el vostre dol", va indicar.

Dol i reconciliació

El govern alemany va demanar ahir explícitament la implicació de la ciutadania en la lluita contra la ultradreta. "La indiferència té un desenvolupament lent però desastrós. Crea un procés d'embrutiment de l'ànima", va emfatitzar Merkel, demanant als alemanys que estiguin alerta i s'oposin al més mínim senyal de xenofòbia en el seu dia a dia.

Igualment emotius van ser els parlaments de Semiya Simsek, filla de la primera víctima del grup neonazi de Turíngia, i d'Ismail Yozgat, pare d'un altre dels assassinats. "A Alemanya, el meu país, tothom s'ha de poder sentir lliure, independentment de la seva nacionalitat, arrels, disminucions, sexe o orientació sexual", va reclamar Simsek, i Yozgat obria la porta a la reconciliació en assegurar que no vol cap compensació econòmica sinó que té una gran confiança que la justícia condemnarà els malfactors i els seus còmplices.

A les 12 del migdia administracions, empreses, comerços, escoles i els transports públics de tot el país es van unir en un minut de silenci en commemoració de les víctimes.