Merkel esquiva els retrets sobre Líbia

Corresponsal a BerlínL'executiu alemany està rebent cada cop més queixes per no haver-se volgut integrar en la missió militar aliada a Líbia. No només París o Londres amenacen que Alemanya, després de la seva desmarcada respecte al conflicte libi, es quedi sense suport de la Unió Europea per tenir un lloc permanent al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Ara ja són l'oposició i fins i tot membres de la coalició governamental alemanya els que posen en dubte la postura de Merkel.

El líder socialdemòcrata (SPD), Sigmar Gabriel, va retreure al ministre d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle, haver aïllat Alemanya i haver escindit Europa. El president del Parlament alemany i membre de la CDU, Norbert Lammert, va raonar que era "qüestionable" no haver votat sí a l'exclusió de la zona aèria sobre Líbia, mentre que el president democratacristià de la Comissió d'Afers Estrangers de la cambra baixa, Ruprecht Polenz, va avisar de les conseqüències d'anar al marge dels altres països de la UE.

"Alemanya no està sola a Europa amb aquest posicionament, dir que estem aïllats és totalment fals", va afanyar-se a defensar el vicecanceller Westerwelle, mentre citava Polònia com a país que també refusava una intervenció militar a Líbia.

Ni haver-se mostrat ferm en la negativa a enviar soldats alemanys a lluitar contra Muammar al-Gaddafi, ni haver pregonat que el líder libi havia de declarar un alto el foc i dimitir, ni haver aguditzat el seu discurs diplomàtic amb la comunitat internacional demanant sancions més dures contra el dictador, ni haver anunciat que Alemanya ha aprovat una ajuda humanitària immediata de cinc milions d'euros per auxiliar els refugiats libis, ni haver subratllat que els Estats Units estan utilitzant les bases alemanyes per a les actuals operacions militars al nord de l'Àfrica va servir a Westerwelle per acabar el dia reconfortat i reforçat.

Al contrari. El titular d'Afers Estrangers i líder del Partit Liberal Democràtic alemany (FDP) va haver d'encongir-se ahir a la nit amb els resultats electorals a Saxònia-Anhalt. La seva formació va ser la gran derrotada en assolir tot just el 3,9% dels vots i no revalidar la representació parlamentària en aquest land.

Les últimes decisions del govern de Berlín estan passant factura en l'àmbit regional. Merkel no va poder fer més que alleujar-se ahir pel triomf de la CDU (32,7%), 3 punts menys que el 2006. Els democratacristians es refan de la desfeta del febrer a Hamburg, on van caure 20 punts, i esperen mantenir el govern a Saxònia-Anhalt, en previsible reedició d'una gran coalició amb l'SPD, encara que els socialdemòcrates, tercera força més votada (21,5%), podrien pactar amb l'esquerra (23,8%), opció, amb tot, més improbable.

El partit verd, triomfador

El gran triomfador d'ahir va ser el partit dels verds, que gairebé va doblar els vots (7%) i es va assegurar representació parlamentària en aquest land oriental després de 13 anys fora. Tots els analistes remarcaven ahir que la formació ecologista s'havia beneficiat els últims dies de la nova efervescència antinuclear arran de la catàstrofe al Japó.

Qui no va aconseguir cap escó, al contrari del que es temia, va ser el partit neonazi NPD, que no va arribar al 5% necessari per entrar al Parlament regional.

Les de Saxònia-Anhalt són les primeres de les tres eleccions regionals del març. Si bé ahir Merkel no va prendre mal, diumenge que ve s'arrisca a perdre Renània-Palatinat i, el que seria més greu, el gran estat de Baden-Württenberg, feu de la CDU des de la Segona Guerra Mundial. Serà un dur examen de credibilitat per a una cancellera enredada en el debat antinuclear i en l'abstenció a Líbia.