Merkel exigeix cedir sobirania

BARCELONA.La cancellera alemanya, Angela Merkel, va demostrar ahir que no s'arronsa davant les pressions. Els últims dies han crescut les veus que reclamen una ampliació del fons de rescat europeu, una opció a la qual Alemanya s'oposa si abans no es compleixen un seguit de condicions, que es resumeixen en dues: cessions de sobirania i reformes.

Durant la inauguració del Fòrum Econòmic Mundial que se celebra a Davos (Suïssa), la cancellera va afirmar que els països europeus han d'estar disposats a cedir més competències a la Unió Europea si volen garantir el futur del projecte europeu. Per Merkel -que avui es reunirà a Berlín amb el president espanyol, Mariano Rajoy- aquesta integració seria més útil que ampliar el fons de rescat. La cancellera opina que si hi ha més unió Europa aconseguirà la solidesa que necessita per sortir d'una vegada de la crisi econòmica, monetària i institucional en què es troba immersa.

En què consisteix aquesta integració? Bàsicament, segons va dir Merkel, es tracta de donar més poders a la Comissió Europea perquè en el futur es converteixi més en un govern central que en l'entitat supranacional que és actualment.

Plans d'ocupació supervisats

Els nous poders segurament establiran que en el futur Brussel·les controli els plans de cada estat per crear llocs de treball. Aquest punt es negociarà a la cimera europea de dilluns que ve, segons l'esborrany preparatori de la trobada, al qual ha pogut accedir Efe.

A més, ja es dóna per fet que la Comissió Europea tindrà poder per supervisar els pressupostos estatals. El nou tractat europeu, que també s'està negociant actualment, permetrà que Brussel·les controli prèviament els pressupostos de cada país (una mesura que ara el govern espanyol també vol aplicar a escala autonòmica). Encara no queda clar quins nivells de dèficit s'hauran de complir per poder obtenir el vistiplau de Brussel·les, però Alemanya vol que sigui tan restrictiu com sigui possible.

Casualment, ahir un diari de referència per als inversors com el Financial Times va criticar en un editorial l'obstinació alemanya amb la reducció del dèficit i va defensar que alguns països com Espanya tenen marge per reduir-lo més lentament del que estableix Brussel·les al dictat d'Alemanya.

Fa dies que el Fons Monetari Internacional pressiona la Unió Europea perquè ampliï el seu fons de rescat amb l'objectiu de demostrar a la comunitat internacional que el Vell Continent està preparat per ajudar qualsevol país amb problemes, fins i tot si es tracta d'una potència com Itàlia o Espanya. A Davos, Angela Merkel va insistir en el seu rebuig a l'ampliació del fons de rescat, entre altres qüestions perquè no veu viable aconseguir els diners necessaris per fer-ho.

"Ens diuen que dupliquem el fons -va dir la cancellera- per tenir més confiança en l'euro, i fins i tot que el tripliquem, i que així confiaran més [en nosaltres]. I jo em pregunto: això és creïble?" Merkel va deixar clar que Alemanya no es comprometrà a res que no pugui complir. "Si Alemanya promet una cosa que després no pot complir, i si després els mercats ataquen Alemanya amb duresa, aleshores Europa es trobarà amb un gran flanc obert".

Alemanya com a exemple

La cancellera va tornar a lloar els esforços d'Espanya, Itàlia i Portugal en els últims anys per seguir els preceptes de disciplina pressupostària que ella defensa, però va exigir que aquests esforços es mantinguin i que vagin acompanyats de reformes estructurals. Per si no havia quedat clar el que volia dir, Merkel va posar la mateixa Alemanya d'exemple a seguir: "S'ha d'emular el millor", va proclamar.

La intervenció de Merkel a Davos va anar acompanyada de manera gairebé simultània de la publicació d'una entrevista conjunta en diversos diaris europeus -com El País , The Guardian i Le Monde , entre d'altres- on insistia en la necessitat d'executar reformes i culpava l'elevat atur espanyol de la mala regulació laboral que hi ha a l'Estat. "L'atur juvenil que hi ha a Espanya també és culpa de la legislació", va afirmar. Per aquest motiu la cancellera va demanar que es flexibilitzi el mercat laboral i es treguin "barreres" que, en la seva opinió, suposen un obstacle massa gran per als joves.

"Primer semestre dur"

Per la seva banda, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va pronosticar ahir al diari Expansión que aquest 2012 Espanya viurà un "primer semestre molt dur", però que començarà "a veure la llum a finals d'any". Segons De Guindos, els mercats saben valorar quan un país comença a fer les coses bé. "Fixi's en Irlanda: se n'estan sortint", afirmava el nou ministre d'Economia.