BARCELONA.Wikileaks ha tornat a confiar en aliances mediàtiques per assegurar la dispersió de les seves filtracions en l'opinió pública. Però aquesta vegada, l'estratègia ha estat diferent. En comptes dels cinc diaris globals de la campanya anterior ( The New York Times , The Guardian , Le Monde , Der Spiegel i El País ) ara ha pactat amb més de vint capçaleres, de tirades inferiors i cobertura més reduïda o especialitzada. Totes les publicacions comparteixen, això sí, un ideari progressista. El diari Público , que ja no s'edita en paper des d'aquest dissabte, és l'únic representant espanyol. Altres mitjans en llengua espanyola són Ciper (Xile), La Jornada (Mèxic), La Nación (Costa Rica), Página 12 (Argentina) i Plaza Pública (Guatemala).
Pel que fa a l'estratègia de cara als Estats Units, Wikileaks confia en la cadena de diaris McClatchy, que compta amb 30 capçaleres locals arreu del país, les més importants de les quals són el The Philadelphia Inquirer i el The Sacramento Bee . En total, posa en circulació 2,2 milions d'exemplars cada dia, de mitjana. A més, també han tancat un acord amb la revista quinzenal Rolling Stone .
Sense socis britànics
La relació de Wikileaks amb els seus socis de la premsa ha estat tradicionalment envoltada de polèmica. El cas més rellevant és el viscut amb The Guardian . L'aparició d'una biografia crítica amb Julian Assange escrita per periodistes en nòmina del rotatiu britànic va provocar el divorci entre les dues parts i, fins i tot, una crida al boicot, perquè l'entitat considerava que la publicació posterior de documentació que encara estava en mans del diari posava en perill algunes de les fonts. Wikileaks va arribar a signar un pacte amb The Telegraph , diari rival, que no s'ha arribat a materialitzar per a aquesta bateria de filtracions. De fet, de moment no hi ha cap mitjà britànic a la llista d'aliats que publicaran coordinadament els correus electrònics robats a Stratfor.
